¿Hi ha algú, a Andorra, que encara dubti a hores d’ara que el denominat cas BPA va ser el resultat d’una maniobrada orquestrada? ¿D’una conxorxa en tota regla? Ja fa més d’un any i mig d’ençà de la intervenció del banc i, com diuen al meu poble, el més calent encara és a l’aigüera. Lluny de resoldre’s aquella situació, les conseqüències dels tripijocs teixits contra l’independentisme català que van agafar BPA com a cap d’esquila encara han de derivar, malauradament, en molts capítols. Massa, encara.

Les autoritats del país s’han cuidat de fer un judici abans que els tribunals es manifestin (malgrat la celeritat amb la qual, aquesta vegada sí, actuen). Qualsevol que tingui dos dits de front pot entendre que sentenciant abans d’hora el que es pretén, com a mínim, és influenciar el poder judicial. Condicionar-lo. Per molt que es digui que la separació de poders existeix.

Recapitulem. En l’inici aparent de tota aquesta història ens trobem amb una nota de les autoritats americanes –del FinCEN en concret– en què acusen BPA i alguns dels seus directius de ser una màquina de rentar diners. Primera cosa que hauria de quedar molt clara: els casos als quals es refereix el departament dependent del Tresor americà ja els havia comunicat la mateixa entitat bancària a l’INAF fins i tot abans que el regulador convidés tot el sector a fer-ho mitjançant un comunicat tècnic. És arran de la comunicació de l’entitat que el regulador fa un requeriment similar a tota la banca andorrana.

El ministre de Finances s’ha encarregat en moltes ocasions d’explicar com ha volgut aquesta situació. Però més enllà d’això, el que no acabo d’entendre és perquè si BPA informa el regulador andorrà dels casos, durant dos anys no ens diuen res i no es fa cap actuació sobre BPA, han d’acabar sent les autoritats de fora les que posen el crit al cel. ¿Que no sabem prou al país què és correcte i què no ho és?¿O és que no som sobirans i de fora ens han de venir a dir què hem de fer? ¿O és que hi ha hagut algú de dins del país que ens ha volgut posar a la gola del llop? ¿O és que BPA ha sigut moneda de canvi per tapar algun problema més gros? També hauria de saber tothom que les acusacions fetes per les autoritats americanes en relació a les comissions que presumptament haurien cobrat directius de BPA pel rentat de diners són fum. Encara les estan buscant i de ben segur que mai les trobaran perquè, que jo sàpiga, no han existit. De fet, jo sóc un dels assenyalats i encara a hores d’ara vull saber quant hauria cobrat. Ni cinc, els ho asseguro.

I tot això ho explico perquè encara ara estan volent justificar una intervenció a qualsevol preu per unes pràctiques que no corresponen a blanqueig. Un d’aquests casos són les operacions de compensació fetes per tota la banca andorrana. Hi ha sentències anteriors de la mateixa justícia andorrana en què s’analitza aquesta operativa i mai fins ara no s’havien considerat punibles. Sempre s’havien arxivat els casos. Fins ara que les fa BPA i és el pitjor que es pot haver fet i els 25 gestors implicats serveixen per fer més grossa la problemàtica de BPA. Les mateixes operacions o pitjor encara es feien en el cas de la gestora Valora, on realment sí que hi havia una estructura per facilitar la sortida de fons d’Espanya sense que els clients s’haguessin de desplaçar a Andorra. Però aquí, en aquest cas, no passa res i el banc implicat segueix operant impunement.

Així, tenim les nostres autoritats que van predicant als quatre vents que hi ha onze casos de blanqueig. La gent hauria de saber que aquests onze casos, tots, surten de les mateixes actes del comitè de prevenció de blanqueig de BPA. És a dir, no han descobert res de nou perquè aquests documents havien estat repassats de dalt a baix. Les actes del comitè han estat llegides i revisades any rere any pels mateixos auditors externs de l’entitat. I el resultat sempre va ser el mateix: van considerar que l’operativa exposada no presentava risc de blanqueig. De no suposar un risc a ser el mal de tots els mals. Aquí tenim un fet més que ens explica la pilota que estan fent les nostres autoritats per anar retroalimentant la bola i poder-la fer cada vegada més grossa. I així justificar-se davant l’opinió publica.

Arribats a aquest punt em demano: ¿el suposat Estat de dret andorrà és real? ¿La presumpció d’innocència existeix, es respecta? Ho dic perquè des de fa mesos, les nostres autoritats es preocupen de dir a tort i a dret com n’arribaven a ser de dolents uns quants integrants de BPA però sense poder fonamentar i argumentar els motius. I ho diuen tant públicament com en reunions d’un caràcter més privat com pot ser una reunió d’exalumnes d’una reconeguda escola de negocis de Barcelona. Al meu entendre, el que s’està fent és el que en argot jurídic se’n diu calumniar, difamar. O, com a mínim, mirar de fer passar una cortina de fum que tapi la seva pròpia responsabilitat. Ah, i no oblidem el senyor que està tancat a la presó des del primer dia. Empresonat de forma preventiva i pendent de judici quan els clients de BPA que han fet les suposades pràctiques de blanqueig estan tots a casa seva amb la família. ¿No els sembla una mica estrany? ¿O és que potser mentre tinguin Joan Pau Miquel tancat ja es justifiquen les actuacions dels nostres governants

Ara bé: quan les notícies d’activitats passades realitzades per certes persones afecten l’entorn governamental, la lectura que se’n fa és totalment esbiaixada. Si no, com s’explica que quedi en no-res el fet que un ministre, que ho és ara i no llavors, pogués operar amb pedres precioses o lingots d’or que desapareixien en part. Or extret de mines africanes controlades pels denominats senyors de la guerra. Els uns tan bons i els altres tan manifestament dolents. No, de cap manera, ni és així ni podem acceptar que ho vulguin fer creure.

Tothom hauria de saber a hores d’ara que el que hi ha hagut entre les autoritats andorranes i espanyoles és una conxorxa per tombar la qüestió independentista catalana i han utilitzat les autoritats americanes com a instrument, facilitant-los informació esbiaixada des d’Andorra a través d’Espanya per ensorrar la família Pujol, l’independentisme català i tota la família BPA. I ara s’intenta muntar un castell de cartes per justificar tota l’actuació realitzada des de la intervenció. És el que va ser. No cal donar-hi més voltes.

Per tant, senyors governants, ¿no creuen que hauria d’imperar el seny, l’objectivitat i una única barra per mesurar els uns i els altres? Tot el que no sigui això l’únic que farà serà acabar de malmetre la plaça financera i, de retruc, empènyer tot el país a la misèria. ¿Ens ho podem permetre?