Em fascina la realitat paral·lela que ha construït amb notable èxit, diguem-ho tot, el submón independentista. I si cal retorçar el significat de les paraules, cap problema, que la noble causa catalana s’ho val i després d’inventar-nos el dret a decidir, l’atur de país and so on, no ve d’aquí. L’últim exemple, ahir al correu. La secció andorrana de l’ANC rebutjava i condemnava, és clar que sí, la “intolerable persecució política” dels Jordis, pobres. I aprofitava per “aclarir” que la concentració del vespre –“a les 19 hores i davant de l’ambaixada espanyola”, per si no ho sabíem– “no l’hem convocat nosaltres”. El millor, al final: es tractava “d’una mobilització espontània de la societat Andorrana”, concloïa. I si ho diu l’Assemblea Nacional Catalana d’Andorra, no en tinguin cap dubte que anirà a Missa: la “societat Andorrana” –amb majúscula– es va mobilitzar espontàniament en contra de la pèrfida, antidemocràtica, feixista Espanya de Rajoy. És el mateix daltabaix mental que ha portat Puigdemont, Forcadell i companyia a erigir-se en portaveus del poble català. De tot ell. Ja saben: Un Sol Poble, quina escena tan gloriosa, tots al mateix pas, embolicats amb l’estelada, veient TV3 i cridant Ejjjpañistán! Amb un somriure i el clavellet, ep. Després de néixer i viure la meitat de la meva vida a Catalunya, la tropa aquesta ha decidit que no formo part del “poble català”: per traïdor, botifler i unionista; i després de viure i treballar l’altra mitja en aquesta banda del Runer, ells mateixos decideixen que tampoc dec formar part de la “societat Andorrana” –150 individus, sent generosos– que [es veu que] es va manifestar ahir a l’ambaixada. Apàtrida, per fi. Gràcies, moltes gràcies a tots els Jordis. Això sí: els feixistes són els espanyols.
