Les més belles ens visiten
El filòsof José Ortega y Gasset va defensar sempre i en tot lloc que la bellesa que atrau poques vegades coincideix amb la bellesa que enamora, però el jovent andorrà de la dècada del 70 del segle passat segur que no pensaven el mateix quan van veure el reguitzell de belleses que van desfilar pel nostre petit però afortunat país en aquell ja llunyà any 1976.
Sí, belleses arribades de vint-i-tres països europeus per a participar en l’elecció de Miss Europa que va tenir lloc al nostre Principat amb la consegüent promoció del país a escala internacional. I aquestes vint-i-tres formoses damisel·les, com no podia ser d’una altra manera, van visitar Casa de la Vall, on l’afortunat síndic general Julià Reig les va rebre fent babarotes a la resta d’homes andorrans.
Val a dir, però, que aquest certamen de Miss Europa no era l’oficial, establert l’any 1928 a París per Claude Berr i Roger Zeiler, del French Committee of Elegance, sinó un altre concurs de bellesa paral·lel i amb el mateix nom creat per Jean Raibaut l’any 1950, amb seu també a París. El concurs celebrat a Andorra el va guanyar l’espanyola María Teresa Maldonado, que anys més tard, es casaria amb Francisco José Carrasco Hidalgo, més conegut com a Lobo Carrasco, jugador de l’FC Barcelona entre el 1978 i el 1989. El segon lloc va ser per a l’holandesa Nanny van der Kuyl, i el tercer, per a l’andorrana Neus Berruezo!
Aquestes tres dones, un cop guardonades al nostre petit país com les més belles d’Europa, van desfilar per les avingudes Carlemany i Meritxell damunt d’un Mercedes Pagoda descapotable de color crema i amb matrícula andorrana 8536, fent les delícies de veïns i turistes. Com en tot concurs de bellesa, les candidates van haver de demostrar la seva vàlua en diferents desfilades, la primera de la qual va ser davant dels Grans Magatzems Pyrénées, un dels patrocinadors del concurs, com ho fou també Òptiques Pasteur, que va atorgar un premi tan curiós com poc habitual: Miss ulls bonics amb ulleres...
La resta de premis van ser tan variats com evidents (Miss elegància, Miss fotogènia) però d’altres, segur que avui haurien estat qüestionats pel col·lectiu feminista, doncs la representant de Finlàndia va guanyar el premi Miss cames boniques... I com en tot concurs, no podia faltar la polèmica. Aquell mateix any la premsa espanyola es feia ressò que Teresa Maldonado s’havia compromès, després de ser escollida l’any 1975 dama d’honor de Miss Espanya, a no assistir ni participar a cap concurs de bellesa durant dos anys, clàusula que va incomplir presentant-se a Andorra al de Miss Europa. I guanyant-lo.
Demandes legals i ser vetada a Televisió Espanyola (en concret al conegut programa Directísimo, presentat per José María Íñigo) és el preu que va haver de pagar aquesta bella catalana d’origen cordovès per ser escollida a Andorra com la dona més bonica d’Europa. Però com deia l’homo universalis i Nobel de literatura Rabindranath Tagore, “encara que li arrenquis els pètals, no trauràs la seva bellesa a la flor”.
Versió per a imprimir