Les ovelles andorranes

Quan hom parla de Barbarina, els que som amants de l’òpera pensem ràpidament en el petit personatge de Les noces de Fígaro de W. A. Mozart. Sí, la filla del jardiner del comte d’Almaviva que ha passat a la història amb la seva famosa cavatina L’hoperduta, memeschina.
Però al nostre petit gran país la barbarina no és cap personatge mozartià, sinó una ovella tan andorrana com la nostra estimada Verge de Meritxell. Una ovella que dona una carn i una llana extraordinàries que, des d’antuvi, els pastors andorrans han sabut aprofitar sàviament per fer-se mantes i tapaboques, una tradició tan antiga com ecològica que avui ha recuperat una empresa del país. Perquè la llana ha abrigat l’home des de fa quasi onze mil anys! No en va la seva flexibilitat, resistència, elasticitat i higroscopicitat (absorbir la humitat) l’han convertit fins al dia d’avui en un dels teixits més demandats arreu del món. I els paraires escaldencs ho sabien prou!
El paraire era un menestral que antigament tenia com a ofici preparar la llana per al seu teixit. Una mena d’antecessor de l’empresari tèxtil industrial. I a Escaldes-Engordany van crear una gran i profitosa indústria al voltant de l’aigua termal que s’aplegava sota la Confraria de Paraires i Teixidors de Sant Pere Màrtir i Sant Iu, creada l’any 1604. Fins i tot encara es conserva un edifici emblemàtic a Escaldes conegut com la fàbrica de la llana. I tant donava el negoci de la llana que fins i tot el retaule barroc de la Immaculada del qual gaudim cada diumenge aquells que visitem l’església parroquial de Sant Pere Màrtir va ser pagat íntegrament pels paraires!
Sabíeu que les ovelles, com a bons remugants, són poligàstrics? És a dir, que tenen quatre estómacs o, millor dit, quatre compartiments: rumen, reticle, llibret i quall, essent aquest darrer l’autèntic estómac. O que les seves pupil·les són rectangulars? Aquesta característica o adaptació evolutiva els permet veure gairebé els 360° al seu voltant. Fixeu-vos-hi!
A l’Antic Egipte la llana era considerada impura, però a la resta de cultures la llana ha estat una aliada de l’home fins als nostres dies. En l’Antic Testament es troben més de 300 referències als bens i a la llana. Però tornant a les característiques de la llana, sabíeu que la fibra de llana pot ser doblegada 20.000 vegades sense trencar-se? La seda només 1.800... O que és capaç d’absorbir fins al 40% del seu pes en aigua? O que es pot estirar fins a un 50% més de la longitud inicial? És per la forma helicoidal de les seves molècules, gràcies a la qual les peces de llana no es deformen ni s’arruguen, i si ho fan tornen al seu estat normal amb facilitat.
Segur que a partir d’ara quan veieu ovelles pasturant als nostres camps les veureu amb altres ulls! Tot i que ara ja no en veureu gaires, ja que com se sol dir, pel desembre, desembrot, el pastor deixa les ovelles, i se’n va a la vora del foc.