“La resta són opinions i totes caben. No vol dir que totes les opinions siguin respectables. El que és respectable és el dret a opinar, però totes les opinions no són respectables. Jo sobre els processos de creixement de les papallones al Camerun puc tenir opinió, però no en tinc ni idea. Jo dic una opinió i ja està, i dic que és massa lenta. El meu dret a opinar és inalienable i s’ha lluitat per tenir aquest dret”. Aquestes paraules pertanyen al tècnic tolosarra Juanma Lillo quan en aquell moment dirigia el Nacional de Medellín. Posava aquest exemple que ell podia pontificar sobre el procés de creixement de les papallones al Camerun, però que les seves paraules no valien absolutament res. Totes les opinions són respectables, diu una espècie d’axioma. Doncs jo crec que no és així. Tampoc necessitem entrar en soflames extremes sobre races i gèneres.
M’animo a dir la meva. L’FC Andorra es va equivocar a portar Ferran Costa i després pensar que ell seria una peça important en el retorn a la Lliga Hypermotion. No és cap secret. El tècnic de Castelldefels no té ADN Barça –aquí agrada dir FC Andorra–. Albert Beto Company, que va arribar per ser el segon de Ferran Costa, va deixar de ser fidel a ell quan el van nomenar el seu substitut. Ell sí que veia el futbol tal com agrada aquí –i atenció, que a l’inici va arribar per ser l’escuder fidel de Ferran Costa. Quines coses...
I Natxo Lezkano es va guanyar la seva confiança amb l’ascens i el seu segon any a la banqueta del BC MoraBanc, però hagués anat bé un canvi de rumb i un tècnic amb més experiència. Joan Plaza sí que va convèncer els jugadors, però com va dir Javier Mascherano l’altre dia: “Amb el diari del dilluns tot el món sap com jugar”.
