Les patents de les vacunes

El 29 de juny passat escrivia en aquesta Plaça del Poble un comentari sobre l’encegament egoista dels laboratoris farmacèutics que frueixen d’un monopoli total sobre la venda de les vacunes contra la Covid-19.
La pandèmia de la Covid ha esdevingut un accelerador de les desigualtats mundials.
Jean-François Robin, director de la recerca de la banca francesa Natixis ho explicava el 13 d’agost a Le Monde.
Sembla ja evident que la pandèmia permetrà als països desenvolupats recuperar un bon nivell del producte interior brut i de fer-ho molt més ràpid que els països emergents.
La recuperació serà desigual. Així ho han confirmat les darreres previsions del Fons Monetari Internacional (FMI) que revisen, augmentant-les, les previsions de creixement dels països desenvolupats i redueixen les dels països emergents.
La distància –l’esvoranc– entre els països que han pogut tenir una política de vacunació eficaç i els altres s’anirà consolidant.
Es calcula que els països desenvolupats tornaran al seu nivell de PIB molt més ràpidament, més o menys en dos anys, mentre que els altres patiran per aconseguir-ho.
La idea de suspendre temporalment les patents de les vacunes contra la Covid-19 continua dividint els països membres de l’Organització Mundial del Comerç (OMC) i els grups farmacèutics segueixen aprofitant-se del seu monopoli per inflar de manera desmesurada els seus preus de venda.
Així ho ha constatat l’organització no governamental britànica Oxfam en un informe publicat el 29 de juliol.
Segons ha calculat Oxfam, Pfizer-BioNTech i Moderna haurien facturat als governs fins a 34,6 milers de milions de més que el cost de producció estimat de les vacunes anti-Covid.
Un estudi dut a terme pel               think-tank americà Public Citizen i els enginyers de l’Imperial College London, Oxfam avalua el cost de producció de les vacunes d’ARN missatger entre 1 euro i 2,4 euros, mentre que el preu mitjà que facturen als estats puja fins a 16,25 milers de milions d’euros pagats pels contribuents.
Oxfam considera que aquesta situació ha comportat que els països rics hagin acaparat les vacunes, en detriment dels països menys benestants, que han quedat relegats a la cua de la fila d’espera.
Aquesta organització no governamental reclama que s’aturi la reserva de la propietat intel·lectual de les patents i es comparteixin amb la finalitat d’augmentar ràpidament les capacitats de producció mundials “trencant” així els preus abusius de les vacunes. Pfizer-BioNTech i Moderna pretenen que estarien venent a preu de cost les seves vacunes als països menys afavorits. Em costa tant de creure que no m’ho crec.
Mentrestant es constata l’enorme desequilibri entre el continent africà i els països benestants del planeta. A Europa i a Amèrica hi ha debat entorn de la necessitat d’una tercera dosi i, també, de la necessitat, o no, d’ampliar la vacunació als infants, quan a l’Àfrica només s’ha pogut vacunar amb prou feines encara no el 3% de la població adulta.
Segons un estudi del centre de recerca The Economist Intelligence Unit, l’endarreriment dels terminis de vacunació farà més fondes les desigualtats.
Si calen nous confinaments i tocs de queda, la desorganització dels sectors del turisme i dels transports comportarà pèrdues colossals en el producte interior brut dels països menys desenvolupats.
Es confirma que la crisi provocada per la Covid-19 no és solament una calamitat sanitària. És un potent accelerador de les desigualtats.
Per això s’ha trobat a faltar, al debat d’orientació política que s’ha dut a terme al Consell General la setmana passada, alguna referència més concreta a la qüestió. Ja sabem que Andorra té poca cosa a dir en el concert internacional, però amb tantes generalitats i anàlisis comparatives de textos s’han tornat a estalviar de parlar concretament del futur.