Estimat lector, si en l’anterior ocasió us vaig parlar de l’exposició del Fernand Léger, que té la sort d’estar molt lluny d’aquí i que tanta polèmica em va presentar la seva crítica, aquesta vegada us animo a visitar el mateix espai, el Centre d’Art d’Escaldes, i amb idèntic personal de sala, com de costum extraordinàriament format i amabilíssim, aquesta ocasió per gaudir d’una nova proposta cultural, molt lluny de l’ínfima qualitat de l’anterior que...  millor deixem-ho córrer.
Ara sí, ara exposa una Autora, en majúscules, resident al nostre petit Principat entre muntanyes. Ara, amic lector, exposa la Sam Bosque, una de les artistes amb millor trajectòria i amb més qualitat del nostre panorama. Lluny d’altres exposicions recents, de xorrades, d’excèntriques creacions, de performances absurdes o d’escultures de saldo les quals t’han d’explicar cinc vegades per interpretar una creació tan sui generis, ara  la Samantha es mostra nua. Sí, nua. Sam no amaga res, no ha de témer res i despulla la seva part més íntima, la seva ànima Pinta, com deia el Lowry “ni més ni menys”.
És només suport i pintures. Però quines pintures amics!
Les creacions de la Sam semblen estar tocades amb aquesta espurna divina que només tenen els grans genis, sí, m’atreveixo i ho dic.
He vist pupil·les pintades per la Sam Bosque on puc apreciar el reflex de la meva pròpia pena, he observat alegries plasmades per l’autora que m’han fet evocar els meus records més llunyans, les seves emocions es van espantar en les meves emocions, enyorances d’altres temps i màgia transmeten en la seva obra.
No voldria deixar passar per alt jocs pictòrics sofisticats, magistralment reflectits per l’artista, jugant amb positius i negatius en les seves creacions, albirant la realitat a través d’una aplicació que positivitza l’obra. Espectacular! Veure què està i no es mostra. Un concepte nou a l’art allunyat del que és habitual. Impressionant!
El camí en vers que suposa la seva evolució des de les primeres obres a les actuals és simplement una oda al bon gust i a la sensibilitat. La Sam actual, plena de tècnica i sobrada en perfeccionament, introdueix nous conceptes a les seves creacions, no tan sols exquisits retrats realistes, sinó interpretacions de les vides, del que som i del que podem arribar a ser.
Des d’un punt de vista més frívol o econòmic, que per petició d’algun lector introduiré a les meves properes crítiques, l’autora és un negoci en alça, un bon actiu que es revalorarà amb el temps. La seva obra només pot anar a més i algun dia, modestament vaticino, que formaran part de les grans col·leccions museístiques.
Sí lector, és una gran experiència visitar aquesta exposició. Descobriu-la, endinseu-vos en el vostre món, sentiu l’obra i sortireu extasiats de tanta bellesa i segurament, com és el meu cas, àvid de descobrir més obres de l’artista.
La Sam és una artista, “res més i ni més ni menys”.
Bravo al Comú d’Escaldes-Engordany per aquesta retrospectiva, allunyada d’anteriors.
Sense més s’acomiada de tu, el teu amic, potser polèmic per la seva opinió personal.