L’1 d’octubre es commemorà el dia Internacional de la Gent Gran. L’any 1991 l’ONU va instituir aquesta celebració per posar en relleu el canvi demogràfic que està patint la societat i per promoure polítiques i programes que beneficiïn les persones grans. 

Enguany, el 10 d’octubre se celebrarà a Encamp la 28a edició de la festivitat de la Festa Magna, diada de la Gent Gran d’Andorra. La Festa Magna s’organitza cada any amb la col·laboració de les cases pairals i llars de jubilats, les residències de gent gran, les associacions i la Federació de la gent gran del Principat. L’objectiu d’aquesta diada, que començarà amb una missa al Santuari de Meritxell, és fomentar la interrelació de les persones que viuen a les diferents parròquies d’Andorra i crear un espai de trobada i convivència. 

La Diada de la Gent Gran és una oportunitat per donar visibilitat a les necessitats d’un col·lectiu, que, malgrat tenir cada vegada més esperança i qualitat de vida, sovint se sent sol i oblidat, amb el perill d’arribar a ser “invisible” perquè no fa soroll.

El papa Francesc diu que una societat mostra el seu nivell de civilització per la forma com tracta i acull els ancians. Ens preocupem realment de la gent gran de les nostres famílies? Dels pares i avis que, pot ser, viuen sols? La gent gran necessita ser escoltada, però sobretot, necessita ser i sentir-se estimada. Una forta abraçada cura tots els mals.

La gent gran ofereix un bé immens a les famílies i al conjunt de la societat. Sovint els avis ajuden els fills en la criança dels nets i són els transmissors de valors a aquests. El papa Francesc advoca per un diàleg més gran entre avis i nets. Que bonic és veure la complicitat entre ambdós i el somriure i la brillantor en llurs mirades! Veure com caminen junts, agafats de la mà! Recordo amb especial tendresa, com els meus tres fills empenyien la cadira de rodes del meu pare quan ja era molt vellet. De vegades, es barallaven perquè volien fer-ho tots tres. Havien de fer torns entre ells i el meu pare reia complagut.

La gent gran aporta a la societat una sèrie de dons que, de vegades, no estan prou valorats: calma, serenor, reflexió, saviesa, experiència, tendresa... Aquests trets representen l’antítesi dels valors de la joventut: davant la fortalesa física, la fragilitat; davant la rapidesa, la lentitud; davant l’acció, l’espera. La gent gran és la millor consellera, perquè té la saviesa que aporta l’experiència i la calma que donen els anys.

L’anomenada “tercera i quarta edat” disposa del temps necessari per a gaudir de llurs aficions, de la natura, dels amics, de la família. És el temps de “recollir” tot el sembrat al llarg de la vida. D’altra banda, és el moment de tornar l’amor i les cures que hem rebut per part dels pares. És moment de tendresa i gratitud, d’abraçades i de dir-los “us estimo”.

La vellesa  és temps de pausa i espera, de viure sense pressa. És temps per gaudir de les aficions, de mantenir viva la il·lusió, l’humor i les ganes d’aprendre. És moment de mirar amb serenor el camí recorregut, sense enyorança, amb esperança, sense aturar-se. “Sempre tingues present que la pell s’arruga, el pèl es torna blanc, els dies es converteixen en anys … Però l’important no canvia: la teva força i la teva convicció no tenen edat… Quan per culpa dels anys no puguis córrer, trota; quan no puguis trotar, camina i quan no puguis caminar, ajuda’t amb un bastó. Però mai t’aturis.” (Santa Teresa de Calcuta).

Les persones grans són grans persones. Han de ser lliures per poder triar i decidir per elles mateixes, respectant en tot moment la seva dignitat. 

Us convido a escoltar una preciosa cançó del grup Manel, oda a l’envelliment, Criticarem les noves modes de pentinats: “Vindran els anys i, amb els anys, la calma/ que et pintarà als ulls una mirada suau./ Et faran fer un pas i, després, un altre,/ seràs tota una experta a tirar endavant”…

La vellesa, ocàs o plenitud?