L’actriu Julianne Moore es pregunta què hi ha de controvertit en el seu llibre infantil Freckleface Strawberry (Cara de maduixa pigosa) perquè hagi estat vetat a les escoles per l'Administració Trump. El conte autobiogràfic explica el procés d’acceptació de les seves pigues quan era petita. “És una història sobre una nena de set anys a qui li disgusten les pigues però acaba aprenent a viure amb elles quan s'adona que és tan diferent com qualsevol”.
Cada any l'American Library Association publica un informe que analitza la situació de les biblioteques del país i on s'inclou el llistat dels 10 llibres més censurats. O per ser més precisos, amb més peticions que siguin inaccessibles per als lectors petits i joves. Es tracta de llibres –sempre des de la perspectiva de qui els vol fer desaparèixer– qüestionables o desafiants pel seu contingut considerat inapropiat. Ja sigui per la presència de sexe explícit, llenguatge ofensiu, inadequació per a grups d'edat assenyalada o violència. Els principals promotors d'aquestes mesures són els pares d'alumnes o usuaris i els directors de centres escolars. I ara, també s’hi afegeix l’Administració Trump.
Un informe del PEN America ha revelat que la majoria dels més de 10.000 llibres prohibits a les escoles nord-americanes tractaven sobre diversitat racial o incloïen protagonistes i temàtiques LGTBIQ+, tot i que en aquest últim cas només el 13% dels llibres analitzats descrivia experiències sexuals detallades.
I això últim sembla inquietant. És legítim que ens preocupem del que els petits llegeixen. Amb el nostre desig d'orientació ens apropiem temporalment del seu dret a escollir les seves lectures amb la millor de les intencions. I és per això que en el moment de seleccionar una lectura infantil recomanaria deixar fora les ideologies, creences i susceptibilitats pròpies. Així no exerciríem la denominada "censura benèfica" cap als menors amb el pretext de protegir-los i que com explica Ana M. Machado, presidenta de l'Acadèmia Brasilera de les Lletres, des d'un punt de vista educacional no és la millor manera d'ajudar a desenvolupar l'esperit del lector o de col·laborar amb els nens a la construcció del seu coneixement del món o de la seva capacitat de tolerància envers les diferències.
Des de la publicació de l'Index librorum prohibitorum (1546) fins als nostres dies, de censures de llibres n'hi ha hagut, malauradament, de tot tipus, pertot arreu i amb justificacions de tots colors. En el cas de la literatura infantil es podria publicar un llibre sencer només amb totes les obres que s'ha intentat descatalogar pels motius més peregrins. Hi figuren noms tan imprescindibles com Astrid Lindgren, Rudyard Kipling, Mark Twain, Antoine de Saint-Exupéry, Roald Dahl, J. K. Rowling o Maurice Sendak. Ara també les pigues de la Julianne Moore.
