“Els prats i les muntanyes són les millors farmàcies”, deia Paracels, el famós metge i naturalista suís del segle XVI.
Varietats de forma: la forma dels vegetals presenta enormes contrastos: des de la delicadesa d’una violeta fins a l’agressivitat d’un cactus; des de la senzillesa de la farigola o el timó fins a la sofisticació d’una orquídia. I què direm del seu color, dels diferents tons del verd de les fulles, tots assemblats però cap exactament igual.
¿Coneixeu alguna planta lletja? Dintre de la immensa riquesa de formes, gammes i matisos, cada vegetal guarda el seu equilibri, la seva harmonia i el seu encant. I a més, molts ens serveixen d’aliment i curen les nostres malalties.
Varietat de propietats medicinals: la gran riquesa del món vegetal es posa de manifest en els molts principis medicinals que sintetitzen les plantes: des d’antibiòtics, com els de l’all i la caputxina, fins a cardiotònics, com els del digital i el cactus, passant per sedants, com els de la rosella i la valeriana, o bé antireumàtics, com els de l’harpagòfit, o tonificants, com els del ginseng i el romaní. La seva gamma de propietats cobreix pràcticament totes les necessitats de la terapèutica.
Parts de les plantes: els principis actius es distribueixen de forma desigual per les diferents parts o òrgans de la planta, a causa de l’especialització de les seves cèl·lules. No n’hi ha prou de saber que la valeriana és un bon sedant; cal saber quina part de la planta s’ha d’utilitzar. En alguns casos totes les parts de la planta contenen els mateixos principis actius, de manera que és indiferent utilitzar-ne unes o altres. Però també es donen els següents casos:
A. Que els principis actius medicinals es concentrin en una sola part de la planta. Per exemple, únicament la rel del ginseng conté substàncies tonificants.
B. Que cada part de la planta produeixi substàncies diferents, i per tant tingui diferents propietats. Les flors del taronger són sedants; els seus fruits, les taronges, són tonificants; i la pell, digestiva i aperitiva.
C. Cal saber que unes parts produeixen principis medicinals, i en canvi, altres parts de la mateixa planta elaboren substàncies tòxiques. Aquest és el cas de la rel de la consolda, un gran cicatritzant per l’al·lantoïna que conté, mentre que a la tija i les fulles es troba un alcaloide que la fa molt tòxica.
Per tot el que he dit, convé conèixer i saber identificar cada una de les parts o òrgans constituents d’una planta.
Com veieu, cada una de les parts de les plantes té les seves virtuts, unes a la rel, altres a les fulles, o flors, altres al fruit, i altres a les llavors.
L’OMS (Organització Mundial de la Salut) considera com a planta medicinal tot vegetal que conté en un o més dels seus òrgans substàncies que poden ésser utilitzades amb finalitats terapèutiques. Per això presento avui aquests dos llibres de plantes medicinals del doctor Pamplona, on descobrireu tota la riquesa de les plantes curatives, que us poden ser molt útils per a la vostra salut i la de la vostra família. Està presentat de manera molt pràctica amb dos índexs; un per a malalties, en què explica les plantes que us aniran bé i com preparar-les, i l’altre en què hi ha el nom de les plantes i la malaltia per a la qual són bones.
