El 22 de desembre van començar les rebaixes d’hivern. Andorra Turisme engegava deu dies abans la campanya de comunicació a tort i a dret, precisament amb la novetat que aquestes rebaixes es feien abans que als mercats propers amb l’objectiu que els visitants poguessin fer les seves compres en plenes vacances de Nadal, “i així afavorir un augment de les vendes dels comerços andorrans”. I, oh, sorpresa!, el dia 3 de gener, per exemple, o el 2 o el 5, si entraves en algunes botigues i preguntaves preus, t’escandalitzaves. I resultava que, després de fer el ronso i remugar, la dependenta de torn et consolava dient: “encara no estem de rebaixes, les farem a partir del 7 de gener”. Quina és, doncs, la diferència respecte dels països veïns? Si no pot ser una rebaixa en el preu dels productes que es venen abans que els altres, no passa res. Es poden buscar altres trets identitaris per al país dels Pirineus, si és que podem parlar en aquests termes. El més lleig és la incoherència entre el que es diu i el que es fa, o el que tècnicament s’anomena fer publicitat enganyosa. Una publicitat que transmet informació falsa d’algun producte per generar confusió en els consumidors. La seva finalitat és, com el seu nom indica, enganyar i manipular les persones. La cobla es torna, doncs, a repetir en els balanços turístics: bona ocupació hotelera, eterna insatisfacció dels comerços. Hi ha turistes, però no gasten el que voldríem. No deu tenir a veure amb el que prometem i no oferim? Potser fora bo fer una mica d’examen de consciència. Està de rebaixes i no enganya.
