Sembla que un tret característic de la nostra espècie és que sempre volem ser aquells que en tenen més. El caçador neolític volia endur-se la presa més gran de la colla. Scrooge volia tenir més diners que els seus conciutadans de Londres, segons Charles Dickens. Les famílies modernes volen tenir el SUV més massís que el dels veïns, seguint els actuals cànons de bellesa automobilística –i de la propaganda dels venedors–. En qualitat o, sobretot, en quantitat, hem de poder compensar una inseguretat interna per una certesa aparent. 
Això també sol succeir per aspectes de la vida que no podem controlar. De moment, no sabem com fer que plogui quan ho volem, però sí que volem presumir d’haver passat aquell estiu més càlid de la història, o aquella tardor més plujosa. No estem del tot segurs que realment sigui així tenint en compte els 4.500 milions d’anys que té aquest planeta, però ho volem poder dir i, fins i tot, poder-hi creure. Dins l’actual context de la pandèmia de Covid, jo també volia poder presumir d’estar vivint la pitjor pandèmia de la història de la humanitat. Esperant poder-ho explicar després, s’entén.
Mirant-ho fredament, el que estem patint té totes les marques identitàries d’un esdeveniment històric, oi? Hem vist una parada generalitzada de l’activitat humana, sobretot dels transports. S’han instaurat mesures de quarantena com feia dècades que no s’havien vist. Els tristos habitants de les ciutats europees es passegen vorejant les parets tot mirant-se furtivament els uns als altres darrere unes mascaretes que recorden els temps més foscos de l’edat mitjana. Tan sols ens  falta el bec de cuir amb unes herbetes medicinals per allunyar-nos els miasmes.
Però, no! Vaig consultar una llista de les epidèmies classificades per dates i pels seus efectes a Santa Wikipedia, que resulta té una llista actualitzada per a tot. Evidentment, la plaga bubònica és la reina incontestable d’aquest rànquing, amb entre 75 i 200 milions de morts si comptem tan sols la segona passa, o Mort Negra, del segle 14. Si hi afegim la plaga de Justinià (segle VI, entre 15 i 100 milions de víctimes) en tercera posició i la tercera passa de pesta (segles XIX i XX, entre 12 i 15 milions de difunts) en quinta posició, la Yersinia Pestis és de lluny la campiona de totes les causes de pandèmia. La grip espanyola (1918-20, entre 17 i 100 milions de morts) es troba en segona posició numèricament i és el primer representant de la família de les grips. Fins i tot la sida, que encara corre, ja es troba en quarta posició, amb 36,3 milions de morts. La cosa queda de la mateixa manera si canviem de criteri i ens fixem més en la mortalitat com a proporció de la població mundial. La verola és actualment erradicada, però en el seu moment en va aconseguir matar entre 3 i 6% de durant l’anomenada Plaga Antonina del segle II.
Trobem a la llista l’actual pandèmia de Covid, però tan sols a la sisena plaça, entre 5 i 21 milions de morts, xifra que equival a 0,07 a 0,27% de la població actual. Sic transit gloria mundi. Ni tan sols podem presumir d’estar passant la pitjor plaga de la història. No sé si ens podem permetre de cridar “quina estafa!”, o si ens cal estar agraïts quan considerem el que va haver d’aguantar altra gent en  temps passats. Personalment, i sense voler de cap manera minimitzar el patiment de les víctimes de Covid i de les seves famílies, crec que ens n’estem sortint francament bé en comparació amb les plagues del passat.
Vivim en un món cada vegada més connectat, i això haurà accelerat la propagació de la malaltia. Però, d’altra banda, la comunitat científica està força més preparada per fer-hi front. Només cal veure quin és el nostre grau de coneixement del bitxo actual, en comparació amb aquell dels metges medievals. A més, malgrat totes les crítiques que reben, els governs actuals possiblement són més eficients per organitzar-se i fer-hi front.
Això sí, tant abans com ara, sempre hi ha hagut la quota d’incrèduls i negacionistes. Això també és una constant de la manera de ser dels humans.