Les Stan Smith, ahir i avui

Fa uns dies, caminant pels carrers del nostre Shopping Mile, em vaig fixar amb el calçat que porten els joves. No va ser cap passatemps premeditat, simplement, que no sé per què em va cridar l’atenció descobrir que moltes i molts portaven unes vambes Stan Smith!
Són unes vambes característiques i inconfusibles i de seguida vaig recordar que fa un munt d’anys no vaig parar de reclamar-les als pares fins que el Nadal del 1980 me les van regalar: fa 39 anys! No sé si Adidas va ser conscient quan va rebatejar el 1978 aquestes vambes per a tennistes Stan Smith en la icona en la qual es convertirien amb el temps.
El cert és que aquest disseny característic d’una vamba de color blanc amb una vora verda al darrere va sortir ben aviat de les pistes de tennis per a convertir-se en diferents símbols de reivindicacions culturals o de moviments musicals.
Durant anys portar unes Stan Smith era una manera d’adherir-se a diferents moviments, del reggae al hip hop passant pel rap i a les colles d’amics i amigues.
Però tornant a la jove adolescent que vaig ser, fa molts anys, i mirant fotos de l’època, m’adono que semblava que anéssim d’uniforme, ja que a les Stan Smith s’hi afegia el fet que portàvem quasi totes i tots texans… Com avui en dia.
Aquest descobriment, a més de fer-me viatjar al passat i de rescatar records d’adolescència, em va fer pensar que, de fet, les modes vestimentàries van i venen.
Els creadors de moda de ben segur que les reinventen i les tunegen en funció dels codis i dels gustos de la societat. A tall d’exemple, fa uns anys trobava, quan la moda indicava que els pantalons havien de ser pitillo, que els pantalons campana que es portaven els anys 1970 eren antiquats i fins i tot un xic excèntrics, i ves per on que avui en dia tornen a ser l’última moda! Dit això, continuen sense agradar-me.
A banda, i sense ser una experta, crec que marques com Adidas, tot i cercar la innovació, tendeixen a conservar en els seus catàlegs els productes més exitosos. Així ho creia l’altre dia quan em vaig fixar que molts joves de casa nostra, el 2019, portaven el calçat idèntic al que vaig portar jo fa quasi 40 anys.
Però fent una cerca vaig descobrir que Adidas va anunciar el 2011 la fi de la comercialització de les Stan Smith! Es veu que dit anunci per part dels directius de l’empresa va provocar tal commoció i crítiques arreu que dos anys més tard, el 2013, la marca va repensar-se la decisió i va anunciar el retorn al mercat de les mítiques Stan Smith per al 2014.
Val a dir que se n’han venut més de 70 milions de parells arreu i que la indústria de la moda, i fins i tot les grans marques, com Louis Vuitton, s’inspiren en les Stan Smith i els fan trepitjar passarel·les de luxe. Com són les coses!
Heus ací un calçat esportiu que ha aconseguit al llarg dels anys, emmotllant-se a la societat i als moviments culturals de les modes i de les tendències, una democratització del calçat. Fet pel qual que actualment podem observar com els joves i no tan joves als carrers, pels barris, pels passadissos i els patis de les escoles, per les catifes roges dels festivals i per les passarel·les, llueixen les Stan Smith!
Les meves primeres Stan Smith fa anys que ja no existeixen, és clar, però agraeixo els bons records que han aflorat envaint els meus pensaments d’ençà d’aquella tarda passejant per la Shopping Mile.
Els anys van passant, però hi ha fets i gestos que no canvien.