Les tres potències

La seva màxima mira dins teu i trobaràs la veritat, juntament amb totes les seves obres, el varen convertir en una de les figures més importants i indiscutibles en el desenvolupament del cristianisme i en un dels pares i doctors de l’Església. 

La seva influència posterior ultrapassà l’àmbit de la teologia i, segurament per això, és considerat, i amb tota la raó del món, un dels pensadors fonamentals de la història occidental.

Al seu entendre, l’ésser humà, dins d’aquestes divisions del temps, només es podrà impulsar per les tres potències. La memòria, que equivaldria al passat; l’enteniment, que correspondria al present; i la voluntat, que rauria en el futur. O bé, tal com deixà escrit: “El que l’home recorda, el que l’home entén i el que l’home farà”.

Per Sant Agustí la principal i més important d’aquestes tres potències era, sense cap mena de dubte, la de la memòria, ja que sense ella no hi pot haver enteniment ni voluntat. 

És gràcies a la memòria que recordem si una cosa va ser agradable o desagradable, i la sensació obtinguda en satisfer el nostre desig és l’enteniment.

I arribats fins aquí,  que és on volia anar a parar, em pregunto si en el cas de la Covid no ens podria ajudar Sant Agustí i la seva teoria de les tres potències. 

Pel que fa a la primera potència, la memòria, crec que molta gent ja s’ha oblidat completament de com estàvem el març de l’any passat i de com estan en alguns llocs ara. Si no, que m’expliquin certs comportaments, tant personals com governamentals. Perquè sincerament no els entenc ni crec que els pugui entendre ningú. Parlo globalment.

Pel que respecta a la segona potència, és a dir, l’enteniment, sense anar gaire lluny de casa, vull dir a Catalunya, un tribunal ha decidit que es poden celebrar les eleccions. És a dir, que un malalt confirmat de Covid té permís per sortir de casa i agafar el metro, l’autobús o un taxi, per anar a votar, tranquil·lament. O que qualsevol persona pot anar de Barcelona a la Seu per anar a escoltar un míting. Però per contra, un senyor de Sant Feliu de Guíxols no pot fer cinc-cents metres per anar a S’Agaró a veure el seu net. Lògic, oi?

I pel que correspon a la tercera potència, la de la voluntat, només cal veure de quina manera tan vergonyosa les vacunes s’han convertit en un autèntic mercat de fariseus sense escrúpols, venent-les al millor postor, i aferrant-se amb les urpes a uns contractes mal realitzats. La qual cosa no ha de sorprendre ningú, si es mira qui els va signar i de què treballava abans. Francament, no va ser una bona idea, la de posar un llop a cuidar el ramat.

Per tant, o activem immediatament la memòria, l’enteniment i la voluntat, i fem cas als consells de Sant Agustí, o això de la pandèmia anirà per a molt i molt llarg. És questió de decidir-se, i com abans ho fem, o més ben dit, ho facin, millor serà per a tothom.

I ara ja, per anar acabant, deixeu-me fer-ho amb una altra frase de Sant Agustí que diu: “El correcte és correcte encara que ningú no ho faci, i l’incorrecte és incorrecte encara que tothom ho faci.”

Que tingueu bona salut i moltes gràcies per llegir-me.