A les verdes i a les madures

Soc argentí. A les verdes i a les madures. Mea culpa. Com podeu entendre, en aquests moments som molt feliços. Que sí. Que només és un esport, i teniu raó, però la felicitat no me la treu ningú. De totes maneres, no m’interessa parlar del Mundial en si, sinó d’una cosa molt més important i que es diu Leo Messi. I no, no parlaré del futbolista.
A hores d’ara, i després de divuit anys, ja s’han escrit oceans de tinta sobre un talent més enllà del comú, que segurament va fer que es transformés en el millor de tots els temps. Es diu aviat. El que m’interessa és una cosa molt més simple: la persona. Aquest adult que, després de guanyar absolutament tot a nivell individual i col·lectiu, després d’haver batut tots els rècords haguts i per haver, només li faltava guanyar el Campionat del Món amb la seva selecció. Cosa que, segons les seves pròpies paraules, canviaria per qualsevol dels títols i guardons que portava i porta acumulats fins fa molt poc.
I això, què significa? Que els somnis són importants. Són el motor que ens mou, i Leo Messi, aquest 2022 que s’acaba, és el fidel exemple que no cal rendir-se abans que arribi el final. No importa els forts cops que ens toqui viure, els inconvenients que la vida ens posa davant; si tenim somnis i els mantenim vius, la flama que ens motiva no pararà de guiar-nos. Com aquest adult que fins i tot va haver de suportar que des del seu propi país (sí, som així, què hi farem) li diguessin que no era argentí perquè no cantava l’himne. Ara bé, ja us estava esperant. Ja us veig a venir amb el “ja m’agradaria a mi tenir els problemes que té Messi”. Que sí. Però no us oblideu que les percepcions de les coses, així com els somnis i les opinions, són personals i subjectives. I per a prova, l’enorme club de famosos que van tirar la seva vida a les escombraries, i la nostra ja més famosa frase: “Però no ho entenc, si ho tenien tot”.
Ja veieu... cadascú dona un valor determinat a segons quines coses. I com solem verificar, els diners no acostumen a estar entre aquestes prioritats fonamentals. Així que no perdeu la perspectiva de la realitat i continueu endavant. Tracteu els vostres somnis com un tresor, perquè no tothom té la fortuna de posseir-los, i menys encars de conservar-los al llarg dels anys. Perquè aquesta vida és dura i a vegades, encara que ens tracti bé, ens esforcem per mirar la part negativa en comptes de reforçar-nos amb el bo.
Res és fàcil, direu. I probablement tingueu raó. Però la nostra mirada influeix en els nostres actes, i si apuntem malament, fallarem el tir. Feu que els vostres somnis siguin la vostra mira telescòpica i deixeu-vos portar, que al cap i a la fi la vida no és més que un grapat de coses importants, i cadascun de nosaltres sabem quines són. A les verdes i a les madures.