Les virtuts del dubte

Ara que per a molts ha arribat el període de vacances, i sobretot en l’àmbit polític –encara que no tots en poden gaudir com voldrien–, també arriba el curiós període durant el qual gran part dels articles d’opinió centrats en la cosa pública perden a poc a poc el seu caràcter argumental i s’esvaeixen dins un núvol de temes sense contingut, per facilitar la tasca d’omplir un full de paper, i s’encaixen reescrivint paràgrafs de lleis que ocupen un terç de l’article. Deu ser bé que la pressió de tot l’any absorbeix la força i l’empenta dels columnistes o, simplement, que ens adaptem al grau de tensió social. El que és cert és que la intensitat baixa de forma exponencial i, sovint, tractem temes simplistes com les vacances, les festes majors o altres matèries que no tenen per objectiu fer pensar la gent sinó simplement que puguin passar l’estona.
I en aquest cas no culparé ningú perquè jo mateix ho estic fent omplint un paràgraf amb la descripció d’allò que molts deveu haver percebut.
Però l’article no va d’això, sinó d’un altre fet que podem constatar tot l’any i que en període de vacances, sobretot, veiem accentuat amb l’arribada del temps lliure, que, pel que fa a les seccions joves, permet el retorn d’aquells membres que durant l’any han estat fora d’Andorra. Parlo també dels dubtes, de les preguntes, dels pensaments més filosòfics. Aquells temes que durant l’any, per la mateixa inèrcia del treball, seguim i acceptem sense reflexionar: ara, durant el temps de repòs, ens permetem la llibertat de donar-hi més voltes i qüestions que potser no hauríem valorat prenen força i caràcter.
El pensament crític dels joves és una de les virtuts que més agraeixo i aplaudeixo. Saber valorar, dubtar i qüestionar són competències bàsiques que la societat, per si mateixa, intenta dissoldre però que persisteixen i aguanten tot i els enfocaments educatius que s’han seguit fins ara.
Per sort, sembla que el pla Permsea té per objectiu trencar amb aquest tarannà i fomentar un esperit crític i analític des de les edats més joves. Encara hem de valorar el resultat d’aquesta aplicació, però tinc esperances que vagi en la bona direcció. Ara bé, també estic segur que pot millorar i hauria de millorar.
Aquest és un dels temes que van sorgir en la darrera reunió de la secció jove, però només n’és un entre molts d’altres. Temes que quedaven en l’aire i que sovint són dubtes compartits però que individualment no troben resposta. Qüestions tan simples com per què la numeració del passaport ha de variar cada vegada que es renova són inquietuds sense importància, però el mer fet de qüestionar-les i buscar una lògica o que vinguin a explicar-t’ho fa que creixis com a persona i no permetis que t’adoctrinin seguint el flux del riu.
Les persones hem d’aprendre dubtant, no creient tot el que ens diuen: hem de saber valorar, pensar i criticar. Si diuen que el foc crema, ens hem de cremar o, com a mínim, comprovar-ho –sense fer-nos mal–; si l’aigua mulla, ens hem de mullar. Aquesta forma de pensar és la que ens pot fer créixer com a societat i les seccions joves som les primeres responsables i obligades a pregonar aquest modus vivendi. Allò que sempre s’ha criticat, conforme les seccions de partit segueixen al peu de la lletra allò que el partit diu, és el que no ha de ser. Fomentar l’esperit crític, no creure en res d’allò que diuen fins que no ens ho argumentin i dubtar fins a les últimes minúcies farà que els joves d’avui siguin els impulsors de demà. O per què no, d’avui mateix!