L’església més feminista d’Andorra

Una de les moltes accepcions del mot observador és la que defineix aquell que acostuma a mirar les coses amb molta atenció i deteniment i capta aspectes que passen desapercebuts a altres persones. Una pràctica poc freqüent avui perquè l’observació comporta temps i el temps és allò que més ens falta. I així és com un servidor ha consagrat un temps de la seva vida a escodrinyar els retaules barrocs que s’exhibeixen imponentment a les nostres esglésies, per al gaudi de fidels i amants de l’art.
I què hi heu observat? Doncs que hi ha una església que ha dedicat el major nombre d’imatges de culte a dones, la qual cosa la converteix, si em permeteu l’atreviment, en l’església més feminista d’Andorra. Es tracta de la parroquial de Santa Eulàlia d’Encamp, l’única d’Andorra sota l’advocació d’una santa. En aquesta preciosa església he comptat  vint-i-nou representacions femenines! I que em perdoni mossèn Toni Elvira si m’he deixat alguna!
Comencem pel Retaule Major, acabat l’any 1701 i obra d’Isidre Clusa. Hi trobem Santa Eulàlia al bell mig, amb Santa Bàrbara de Nicomèdia i santa Caterina d’Alexandria a banda i banda. A sobre, una preciosa Immaculada i a la predel·la la patrona essent torturada a l’eculi i al martiri del foc, sumant un total de sis representacions femenines en aquest retaule.
Al segon retaule, el de Sant Antoni, i no de la Mare de Déu del Carme com s’ha catalogat, obra també d’Isidre Clusa i acabat l’any 1685, hi  trobem tres representacions femenines més: una Immaculada al nivell superior, sota un preciós dosser amb llanternó, una Mare de Déu del Carme a sota i a la predel·la, al bell mig, la Verge del Carme amb les ànimes del purgatori i sant Simó Stock rebent un escapulari.
Al tercer retaule, obra d’Antoni Tremulles (1621) n’hi trobem nou més. A la predel·la, la Verge Maria a quatre de les cinc escenes: l’Anunciació, el Naixement de Jesús, l’Epifania i l’Ascenció. Al primer pis, la Verge del Roser i, a sobre, santa Bàrbara de Nicomèdia, flanquejada als extrems per dues representacions de la Verge més: la Coronació i la Pentecosta i, a sobre, pel Calvari.
També trobem a l’església les imatges de santa Eulàlia, santa Llúcia, la Verge de Núria i la nostra Verge de Meritxell. Amagada hi ha una Dolorosa que surt en processó per Setmana Santa. I si ens fixem en els preciosos vitralls d’Agustí Ríos podem comptar quatre representacions de la Verge més: a l’Anunciació, al Naixement, amb sant Josep i a la rosassa dedicada a la Verge de Meritxell.
Però on és la 29a? Doncs gràcies al gran amic Robert Lizarte l’he trobat: a la imatge de l’arcàngel Gabriel als vitralls, on el seu autor va voler homenatjar les dones representant a l’arcàngel amb un pit femení! Segur que les dones d’Andorra veuran ara amb altres ulls l’església parroquial d’Encamp! Com deia Napoleó, “les batalles contra les dones són les úniques que es guanyen fugint”.