Ibon Navarro cap a Màlaga. Fotis Katsikaris ja no els servia. L’Unicaja és el tretzè classificat, amb 7 victòries i 11 derrotes. El BC MoraBanc té un partit menys i el mateix nombre de triomfs, però 12 desfetes, i per a ells, el tècnic vitorià els serveix per solucionar una temporada més que fluixa. I això que tenen una plantilla amb Jaime Fernández, aquell a qui se li havia quedat petit el club andorrà, Darío Brizuela, Tim Abromaitis, Axel Bouteille i Jonathan Barreiro. Ja fa anys que els andalusos caminen sobre un fil ferro. Una papereta per a Ibon Navarro. Poc temps ha estat a l’atur. El ball d’entrenadors a l’ACB és un fet, i ara també de directors esportius, ja que va decidir plegar Pep Cargol –aquest ja és un cas més estrany–. Aquí David Eudal ha dirigit quatre partits. Dues derrotes a l’EuroCup i dues victòries a l’ACB contra el Madrid i el Joventut. El canvi d’entrenador ha aportat aires frescos, però les lesions continuen sent un malson, com cada temporada. Què està passant? Tot forma part de la desgràcia i de la mala sort? Cada temporada és el mateix. Hi ha més comunicats de baixes per lesions i de fitxatges de temporers que d’altres temes. És una creu. A Belgrad no van viatjar Tyson Pérez, David Jelínek, Amine Noua, Conor Morgan i Tunde Olumuyiwa. Van viatjar i no van jugar Gal Mekel i Moussa Diagne. S’hi van presentar amb vuit jugadors. És evident que el més important és l’ACB –estan en una posició perillosa i senten l’alè d’Or– i és allà on s’han de cremar totes les naus, però anar-hi només amb vuit jugadors vol dir que molts van acumulant minuts i d’EuroCup queden encara quatre jornades de la Regular Season. De moment, col·lecció de lesions. La banqueta d’acusats plena. I cap solució i molts continuen caient com a mosques.
