Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Oliver Vergés

Oliver Vergés

Doctor en Història

 

 

L’Espanya sentenciada




L’Estat espanyol s’ha acarnissat contra els presos polítics, ha bolcat tot el seu esperit venjatiu contra els que van permetre als catalans votar sobre el seu futur l’1 d’octubre de 2017. Tots els que van poder dipositar el seu vot a l’urna aquell dia, ho van fer perquè els avui condemnats van possibilitar un referèndum volgut per una part important de la societat catalana que anava més enllà de l’independentisme. I sí, són els presos polítics els que compliran les penes de presó, però tots aquells que hi van ser l’1-O també han estat condemnats per voler exercir la dissidència política a través de la via més pacífica que hi ha: la democràcia.

Certament, a dos anys vista d’aquella votació i de la llarga tardor del 2017, l’independentisme ha fet autocrítica, tot valorant a la baixa el referèndum (que no la mobilització que se’n va derivar), acceptant que la república ara mateix és una entelèquia, deixant de banda una unilateralitat únicament factible amb una majoria social que actualment no es té i participant activament de les dinàmiques polítiques de l’Estat espanyol repressor. Això, però, no implica una derrota, el moviment és ben fort i viu, i les mobilitzacions del Tsunami democràtic així ho demostren. La resposta social i ciutadana a la sentència és l’exemplificació que ara mateix, com en la jornada del referèndum, l’independentisme va molt més enllà de qualsevol lideratge polític: és un moviment de dissidència social de base, d’una gran transversalitat, intergeneracional i altament mobilitzat.

L’Estat espanyol, davant del repte democràtic i social, no s’ha mogut ni un centímetre de la seva posició. No concep altra forma de diàleg que no sigui la submissió als seus postulats; no albira cap sortida que no passi per acatar una Constitució que entén com a llei divina. I el pitjor de tot, no és capaç d’articular altra resposta a la dissidència que la repressió més brutal, la repressió dels cops de porra i les bales de goma que pretenen fer callar a través de la por. Els tres genets de l’apocalipsi: la guàrdia civil, la policia nacional i els mossos d’esquadra estan imposant novament el seu ordre a Catalunya a través de la violència. Per què, efectivament, el monopoli de la violència en aquests anys és exclusivament de les forces repressores davant d’un moviment eminentment pacífic i no-violent.

I malgrat tot, des de l’independentisme s’ha seguit parlant de diàleg i de negociació. Fills d’una cultura històricament pactista, s’entén que la sortida a l’atzucac passa per seure a parlar, que la dissidència per se, sense ser majoritària per forçar una ruptura política, ha d’acabar obligant l’Estat espanyol a moure peça d’una vegada per totes i a deixar de tancar-se en banda, emparat per una justícia i una monarquia directament hereves del franquisme. I si des de l’Estat es creu que només és possible el diàleg en el marc constitucional, ¿per què no ho demostren desenvolupant un corpus legal i una estructura estatal que reconegui la plurinacionalitat, la diversitat i faci prevaldre l’Estat de dret on la reunió, la mobilització o l’autodeterminació siguin reconeguts com a drets i no condemnats com a crims contra la pàtria? Esperança vana, evidentment, ja que la seva pròpia cultura política entén que la unitat d’Espanya és un bé superior a tot.

La sentència ha deixat Espanya sentenciada. Des de l’aplicació del 155 que l’Estat espanyol és ingovernable per una raó: Catalunya. L’actual mobilització social i els previsibles resultats de les eleccions del 10 de novembre auguren que aquesta conjuntura es mantindrà i caldrà veure, si hom encara té l’esperança, si l’Estat s’asseu a negociar propostes per a Catalunya i reconeix el dret del poble català a decidir el seu futur. Perquè això, fonamentalment va de drets i de democràcia, tot i que Espanya ara mateix està als antípodes d’aquests dos principis. Lluny d’impossibles, el futur immediat passa també per saber quin camí emprendran les forces polítiques independentistes, sobrepassades de nou per la gent que vol canviar el món des del carrer.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte