L’esquizofrènia dels impostos

Les darreres setmanes el Principat ha estat sotmès a un atac reputacional en regla per part d’algunes persones del país veí del sud. És habitual que el diferencial fiscal, l’èxit comercial o l’oferta esportiva i turística del nostre país generin enveja i gelosia fora de les nostres fronteres. I és així des de fa dècades.
És cert que Andorra s’ha anat construint en la modernitat a cops de crisi, amb algun que altre cop de bastó dels nostres grans veïns. Però el fet és que avui en dia el nostre país compleix amb els estàndards fiscals, econòmics, socials i polítics reconeguts a nivell internacional. El Principat ja no és el poblet d’Astèrix enmig de la Gàl·lia romana.
Dit això, és molt més àgil i fàcil canviar la legislació i fer o desfer lleis i reglaments que canviar hàbits i estereotips. Els humans som éssers de costums i sovint les creences i les percepcions passen davant de tot. No sé per què però la racionalitat no està de moda. O dit d’una altra manera, raonar i argumentar amb fets tangibles i contrastats és més feixuc i difícil que parlar i dialogar basant-se únicament en creences i percepcions sense cap fonament. És a dir, divagant.
Escoltava fa uns dies un periodista radiofònic d’un mitjà de comunicació d’àmbit estatal espanyol com una vegada i una altra vegada es mofava dels que decidien marxar d’Espanya per instal·lar-se a casa nostra. I em va saber greu. A banda, les xarxes socials treien foc pels atacs gratuïts al nostre país d’una presentadora d’una cadena de televisió espanyola. Van ser atacs transversals a través dels mitjans de comunicació independentment del corrent polític d’aquests mitjans a Espanya.
Hom podria pensar que la Pandèmia altera els esperits i que ens fa treure els costats més foscos dels nostres éssers. Els periodistes, tertulians i altres comentaristes espanyols que es van apuntar a la festa del desprestigi d’Andorra s’agafaven a dos fets. Que Espanya ens revenia una ínfima part de les vacunes de Pfizer i que youtubers de renom espanyols anunciaven que s’instal·laven a casa nostra. Vaja, que van usar el seu temps de comunicació per a treure el seu costat més poc solidari i envejós! El vessant egoista i poc solidari els va venir per la revenda de vacunes que Espanya ens va fer, quan hom sap que tot el món les espera com el Messies. I la part envejosa els va sortir del fetge perquè persones famoses espanyoles anunciaven que marxaven d’Espanya per instal·lar-se al Principat.
El mite que som un paradís fiscal és només un mite. Però està tan ancorat en els esperits d’alguns que no hi ha manera de fer-los canviar de xip. El nostre país té una fiscalitat moderada i poc agressiva, però els impostos hi són. I tant! El nostre marc fiscal està completat des de fa uns pocs anys. Cal remarcar també que la competitivitat fiscal no és cap deslleialtat ni és cap estructura per a evadir impostos. No està renyida amb la cooperació fiscal! La prova són la xarxa de convenis per evitar la doble imposició que ja té Andorra amb diferents països i els acords internacionals de cooperació fiscal als quals s’ha adherit el nostre país els darrers anys. Per molt que alguns manitús envejosos s’entestin a dir el contrari.
És més, si un es para a observar el rànquing internacional de competitivitat fiscal dels països de l’OCDE el 2020, veurà que són els països bàltics, que també són Estats membres de la UE, els que ocupen els primers llocs. Estònia és el 1r seguit de Letònia. Suïssa i Luxemburg són els 4t i 5è i els nostres veïns són 27è Espanya i 32è França sobre un total de 36. El cuer és Itàlia. És a dir, que els països que estan més ben posicionats globalment per viure-hi tenint en compte la mitjana dels impostos de societats, de l’IRPF, dels impostos de propietat, de l’IGI i de l’aplicació de les normes fiscals internacionals són Estònia i Letònia. Andorra, com la resta de petits països no forma part d’aquest rànquing, però és veritat que pel que fa a les rendes altes som un país fiscalment avantatjós.
I mireu, amb la que ens està caient a sobre en aquest període fosc de Covid, saber que hi ha empresaris de la nova economia que no són ni indústries contaminants, ni agressives per al medi ambient, ni fabricants de substàncies i productes biomèdics prohibits fora de les nostres fronteres, que triïn el nostre país per viure i desenvolupar la seva activitat professional és del tot una excel·lent notícia. Per molt que pesi a alguns.