Malgrat que confesso que quan a la universitat em va tocar estudiar estadística va ser un autèntic malson, sempre he pensat que és una ciència bàsica –si bé no l’única– per prendre bones decisions en molts àmbits de la vida, com són el social, l’econòmic, el polític i, per què no, el personal i familiar. Un país amb bones estadístiques o amb un departament estadístic fort i competent és un país amb un millor futur que aquell que no el té. I és que més enllà dels valors estrictament econòmics, l’estadística ha fet contribucions notables al nostre desenvolupament social amb la introducció d’indicadors alternatius per mesurar el benestar, per demostrar que el desenvolupament de les societats va molt més enllà del creixement econòmic. Per prendre decisions efectives cal saber recopilar, organitzar, analitzar i interpretar les dades. És per aquest motiu que m’alegra que per fi el Govern hagi aprovat el Pla d’estadística 2017-2020 d’Andorra, la norma que ha de servir per planificar l’estadística pública andorrana i que ha de ser un primer pas per sistematitzar l’estadística pública d’interès per a Andorra. La manca de dades és un dèficit històric que cal corregir, ja que aporten informació clau a les autoritats públiques, als agents econòmics i socials i als ciutadans que han de permetre no només executar unes polítiques públiques més encertades sinó que també puguin ser avaluades quantitativament i qualitativament. I perquè aquest procés sigui ideal caldrà garantir que la informació sigui objectiva, imparcial i, tant o més important, que estigui oberta a tot el públic.
