L’estatut de l’artista: de compromís a realitat

Dijous passat el Consell General aprovava, amb el suport de tots els grups parlamentaris, la proposta d’acord sobre l’estatut de l’artista que el Partit Socialdemòcrata havia presentat l’octubre passat i que es veia reforçada després de la transacció feta amb els grups Liberal i Demòcrates per Andorra, que hi havien proposat uns canvis.

Aquesta proposta és fruit del nostre compromís amb la cultura, els nostres artistes i amb la ciutadania, el d’impulsar l’estatut de l’artista en la seva accepció més àmplia i completa, amb l’objectiu de buscar solucions als problemes laborals i jurídics en cadascuna de les professions artístiques i culturals i dissenyar una estratègia d’actuació que permeti millorar la legislació vigent que regula el sector. Un estatut que s’inspira en la recomanació relativa a la condició de l’artista de la Unesco del 1980.

Defensem que la cultura, a més de coneixement, entreteniment o espectacle, té el valor de generar una actitud crítica i alhora creativa, així com d’afavorir la comprensió de la complexitat de la societat actual i de crear una dinàmica social més dialogant. La cultura no només té una dimensió individual i social que incideix en el desenvolupament de la persona i de les societats, sinó que també aporta una dimensió econòmica que contribueix a incrementar la riquesa d’un país. I en el bastiment de la cultura, els i les artistes són actors fonamentals. Ens referim a artistes i professionals que es dediquen a innovar, inspirar, entretenir, fer pensar i també a qüestionar l’ordre establert. Les seves obres inspiren noves maneres de relacionar-se amb els entorns humans i naturals i transformen la societat i l’economia. 

Malgrat que reconeixem la importància que tenen en les nostres vides la música, els llibres, la dansa, el teatre, l’òpera i les pel·lícules, per citar algunes disciplines, l’esforç que implica la seva producció segueix sent poc reconegut i mal remunerat.

Des del Partit Socialdemòcrata sempre hem defensat la necessitat i la conveniència que els governs contribueixin a generar i mantenir el clima propici perquè es pugui desenvolupar, amb totes les garanties, la llibertat d’expressió artística alhora que es contribueix a fer que l’artista gaudeixi de les condicions materials necessàries per manifestar el seu talent creador. És a dir, que els creadors i les creadores tinguin accés als mitjans necessaris per tenir els drets en matèria d’ocupació, de condicions de vida i de treball.

Per aconseguir-ho, es poden explorar diverses opcions: el reconeixement com a categoria professional;  la millora de la seva situació professional, social (règim de Seguretat Social, sistema fiscal, pensions) i econòmica (remuneració del treball de l’artista i  protecció de l’artista i de la seva obra, drets d’autor);  les condicions de treball de l’artista (espais creatius, formacions, etc.); l’obligació d’establir contractes escrits entre l’artista i la persona i/o institució que el contracta; la creació d’organitzacions professionals o sindicats i una política de foment a la creació artística. 

Hem fet les primeres passes. A finals d’any comptarem amb una diagnosi de la situació de l’artista i de les indústries culturals a partir de la qual treballarem un marc legislatiu perquè la creació artística es desenvolupi de forma eficaç. No es tracta de donar més drets a les persones que fan possible l’avanç cultural del país. Es tracta d’entendre que el sector cultural té elements excepcionals i objectius que afecten els seus treballadors. Es tracta de garantir als artistes els mateixos drets que té la resta de la població, es busca la igualtat de drets, no drets especials. 

El nostre compromís podrà fer-se realitat, ja que amb aquesta proposta d’acord es reconeix,  la cultura, la seva triple condició de bé comú, motor econòmic i dret fonamental de la ciutadania.