Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Juanma Casero

Juanma Casero

Director de teatre

 

 

L’euro, servei públic (II)




Mesos enrere, crec recordar que a l’agost, vaig compartir en aquest racó de diari la reflexió –o diguin-li anècdota– que em va suggerir la visita d’un comercial de l’Sdadv, la nostra societat d’autors, que em volia informar sobre el nou intent de recaptar un euro en concepte de quota per l’ús de música a les aules de les escoles i dels centres educatius. No m’hi estendré més perquè allò va quedar dit i dit està.
Potser aquest matí, a l’hora de posar-me a pensar sobre algun possible tema que ens ajudés a reflexionar, era el moment de fer servir aquella frase feta: al Cèsar, el que és del Cèsar. Sempre he cregut que aquestes reflexions les llegien tres o quatre gats, sent generosos (un dels quals jo mateix) que no tenien gaire més recorregut, i ja m’estava bé que fos així, si així ha de ser. Però em vaig sentir satisfet i també una mica orgullós que finalment escriure i opinar en públic, espero que amb algun criteri i sempre amb una perspectiva constructiva, serveixi ni que sigui per encendre la flama del diàleg i aportar llum a qüestions complexes. En definitiva, a expressar-nos lliurement.
Setmanes després d’aquell article sobre l’euro, fruit d’una coincidència artística i endut per la meva incomprensió del que passava amb aquell euro punyeter, em vaig veure compartint taula i prenent un cafè amb el president de l’Sdadv, Lluís Casahuga. I ja se sap que al final, parlant acabes coneixent la gent, la gestió i els camins.
La veritat és que no acabo d’estar d’acord amb la quota de l’euro, però com a mínim surto de la meva cova o refugi, com si sortíssim de la caverna platònica, i la llum pot arribar a il·luminar totes les coses i ens ajuda a entendre-les.
El cafè, la conversa i la proximitat de dues persones que mai abans no havien coincidit no és l’important, perquè no soc ningú perquè una reunió particular mereixi unes línies d’article. Però em quedo amb el fet que vam utilitzar les nostres virtuts, les nostres qualitats en un territori petit i tancat per estendre, sense conflictes ni tensions, cables, fils, preguntes i respostes que ens ajuden a créixer.
Com deia aquí mateix Oriol Vilella en un Gong titulat En construcció, “tenim les bases per aconseguir el que crec que és necessari: la professionalització del sector cultural”. Ell parla des de la branca musical i detalla molt bé la situació del sector. Crec que el diàleg entre les entitats que gestionen drets i tenen l’oportunitat d’ajudar els creadors i que el públic entengui la seva funció és un aspecte imprescindible perquè el sector artístic estigui cada vegada més clar i viatgi cap a una professionalització cada vegada més necessària.
Poder seure, intercanviar opinions, explicacions, crítiques i encerts és una virtut que hem d’explotar, i fer de cada pas un petit servei a la mútua comprensió. Em quedo ben satisfet si cada vegada que algú llegeix les nostres opinions aconseguim acostar-nos a les reflexions i a l’entesa.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte