És prou sabut que la nostra cultura manté una gran afecció per l’escatologia. I no m’estic pas referint a la vida més enllà de la mort, tot i que també hi hauria molt a dir. El caganer, aquell homenet que, cada Nadal, apareix a la gatzoneta en un racó amagat del pessebre n’és, de ben segur, un dels millors exponents. Però tampoc podem passar per alt el tió, que gaudeix d’una gran revifalla els darrers anys, tot i patir la deslleial competència del Pare Noel. Per altra banda crec que no hi ha cap altre racó de món on un grup musical, de nom Els Pets, hagi aconseguit una trajectòria tan sonada. Podria continuar descrivint la dolçor dels pets de monja o, per als amants dels bolets, el sabor dels pets de llop.
Tots aquests precedents m’han fet més fàcil pair el comentari que em van dedicar ara fa unes setmanes:
–“Noi, no sabia que escrivies al BonDia. Ahir, mentre estava a l’excusat, vaig veure un article teu. Que amagat ho tenies!”
No els negaré que em va sobtar que fos tan explícit a l’hora de descriure l’indret on m’havia descobert. Mai m’he trobat ningú que em digui: “Ep, que era a la biblioteca i vaig ensopegar amb un escrit teu”.
No crec equivocar-me, però, si afirmo que des que existeixen els diaris, el lavabo és un dels llocs on més es consulten. Quan no existia el paper higiènic, amb les capes de suavitat actuals, també s’utilitzaven per a posar punt final a tot plegat. Ara, però, les pantalles dominen la situació, tot i no oferir tanta flexibilitat. Per contra, la llum que generen, permet mantenir certa serenor en els molts excusats on s’han instal·lat detectors de moviment. Aquesta possibilitat s’esvaeix quan es llegeix un diari en paper, donat que, per a concloure la lectura, et veus obligat, de tant en tant, a fer l’onada o alguna cosa similar.
Arribats a aquest punt, es podria especular al voltant de quina mena de literatura, o en el cas que ens ocupa, quines opinions resulten més propícies per a aquestes ocasions. Si en sabés el secret potser em faria ric i tot, fent-los la competència a les farmacèutiques. Així, la primera quinzena de mes elaboraria un article de caràcter laxant, i la segona, un de més aviat astringent. De tota manera, estic del tot convençut que el que ajudaria a alleujar els uns, es convertiria en un poderós estíptic per als altres i a la inversa. En tot cas no dubto que, qualsevol bon lector, ha gaudit de grans moments a l’excusat fins a veure’s interromput, sigui per uns cops a la porta, o per alguna mena d’improperi, en cas de ser reincident.
No els negaré que jo em donaria per ben pagat si algun dels meus textos aconseguís provocar aquesta mena de reaccions.
