L’explotació infantil (i II)
Amb els conceptes previs que repassàvem ahir, la percepció de l’educació a través de l’escola és qüestionada per part dels pares i familiars dels menors. Es valora la possibilitat d’aprendre a llegir i escriure, fins i tot de millorar la condició personal, però també es percep aquesta educació com a innecessària, en tant que els horaris escolars i els de treball no es concilien. I es tendeix a privilegiar el treball, pels beneficis immediats per a la subsistència de la família; l’assistència a l’escola no dona aquest benefici. És el dilema entre la promoció socioeconòmica futura que els ofereix l’educació a l’escola i les necessitats de la supervivència present.
Una altra raó de desconfiança enfront de l’educació a l’escola és que els nens poden aprendre conceptes que els portin a rebel·lar-se contra les tradicions socioculturals i les regles de la convivència familiar i de la llar. Uns altres temen que aprenguin hàbits nocius, i des del punt de vista de la família tendeixen a justificar el treball dels menors com una manera de “salvar” o prevenir la perdició del menor.
Però amb aquesta actitud es dificulten les finalitats d’erradicació progressiva de la pobresa cultural i econòmica, en treure la qüestió del terreny dels drets de la persona, situant-la en el marc de la necessitat, ocultant així la relació d’explotació dels menors en l’àmbit familiar o sota comandament de patrons i explotadors.
La pobresa econòmica és un problema polític, i en conseqüència l’explotació dels infants, dels menors, també ho és.
Els sectors econòmics que més utilitzen l’explotació de menors són: pedreres, mines en condicions ambientals extremes (moltes de les quals tòxiques i verinoses per a l’organisme), extracció de minerals preciosos com l’or, plata, minerals necessaris per a la indústria electrònica i de comunicacions, i altres com el carbó, cobalt i pedres precioses. El cultiu de la terra: canya de sucre, de cotó… En les fàbriques d’empreses multinacionals tèxtils, radicades a països sense control sobre l’explotació. Fabricació de maons. Explotació sexual. Conflictes armats, on són utilitzats com a nens soldats. Ramaderia. Pesca. Aqüicultura. Silvicultura. Abocadors. Mercats d’abasts. Pirotècnia. Els carrers.