L’Exposició Universal de París del 1889

El veguer Charles Romeu va iniciar el seu càrrec el 1887 i ben aviat se li va posar al cap que Andorra havia de participar a l’exposició Universal de París del 1889 i el delegat permanent va escollir Franz Schrader, del qual ja en vaig parlar en un article anterior, per coordinar totes les tasques per portar a terme aquest projecte. Romeu va fer una primera tria de productes i Schrader, entusiasmat, va visitar Andorra per escollir els objectes que farien part del segon enviament.

El pavelló andorrà estava emplaçat a la galeria d’Indústries diverses i els productes s’exposaven en dues vitrines de 3,50 metres de llargada per una alçada de 3 a 4 metres, que contenien miralls i es podien tancar amb clau. Segons el veguer, l’emplaçament era verdaderament molt bo i tenint en compte que prop de 32 milions de visitants van recórrer l’exposició, és d’esperar que tinguessin l’encert de visitar l’estand d’Andorra.
No havia estat gens fàcil trobar persones que acceptessin donar o deixar objectes típicament andorrans. Així, el Consell General, Jacint Rossell, alguns comuns, Joan i Bonaventura Maestre van fer confiança al veguer. Els productes enviats consistien, entre d’altres, en ampolles d’aigües sulfuroses, vi ranci, mel, tabac en fulles, per fumar i en pols, una carabina i pistoles antigues així com una espasa. No mancaven els minerals de ferro i plom, pissarra d’Ordino, un model de teulada de pissarra, diferents estris per muntar a cavall i en mules, jocs d’arada de ferro del país, ferradures de mules i cavalls i altres elements de la terra. La mercaderia va ser enviada a Puigcerdà cap a la Guingueta d’Ix i finalment de Perpinyà a París al Champ de Mars. Era cert que els productes andorrans exposats no podien rivalitzar amb la Torre Eiffel, el palau de les màquines, l’esfera terrestre o el pavelló del mar però Charles Romeu va tenir la gran satisfacció de comunicar al Síndic General que Andorra havia guanyat una medalla de bronze, en el centenari de la Revolució Francesa, al grup V, classe 41 de productes d’explotació de mines i de metal·lúrgia. És una llàstima que l’exposició andorrana es fes amb poc mitjans i no es considerés oportú de fer una publicació amb els productes presentats.
L’Exposició Universal havia estat un èxit i els andorrans estaven orgullosos d’aquest reconeixement que obria una escletxa al món. La tornada dels objectes va ser una mica més dificultosa i a sobre no hi havia ni rastre de la medalla guanyada. A dia d’avui desconec si va aparèixer finalment...
No va ser fins al 1891 que es van recuperar els objectes a Porté i es va decidir que les col·leccions i mapes serien per l’escola de Canillo. Tot i així, l’experiència va ser tan positiva que Andorra va repetir presència a l’Exposició Universal de París de l’any 1900 sota la supervisió de Charles Romeu i Franz Schräder.