L’ACB no és la Leb Or. Sembla una poca-soltada dir-ho, però és la gran veritat. Vuit anys després, el BC MoraBanc torna a aquesta categoria. A la segona divisió del bàsquet espanyol. El 2014 va assolir l’ascens amb Joan Peñarroya d’entrenador i amb Jordi Trias com a líder. El killer d’aquell equip era Marc Blanch. Encara hi juga amb el CB Prat. Vuit anys d’ACB i d’elit per tornar a acostumar-se a un altre nivell d’exigència. Sense competició europea pel mig i totes les forces centrades en una competició. Ja tocava. Per a aquest repte s’ha apostat per Natxo Lezkano. El de Portugalete deixa un projecte humil com el de l’Oviedo per tornar a pensar en gran com ja va fer amb el Breogán. Alumne de grans entrenadors com Dusko Ivanovic, Velimir Perasovic i també de Bozidar Maljkovic i Pedro Martínez. Lezkano coneix perfectament la Leb Or. De fet, la declaració que va fer a la roda de premsa de la seva presentació no va deixar cap tipus de dubte. “Baixar al fang”. Potser això mateix va faltar la temporada passada a l’ACB. No es va baixar al fang i molts es van pensar que amb el seu nom i el seu nivell de bàsquet ja estava tot fet, però no va ser així. Va faltar humilitat a tots els nivells i no només als jugadors sinó també més enllà. Desgraciadament ja han tastat la dura realitat. Un toc que servirà per despertar-se i a Lezkano li tocarà activar un club que ara mateix està en fase de dol. Tocarà portar obrers d’or i deixar de banda les estrelles per estar més a prop de tocar de peus a terra. L’ascens no el regala ningú. No puja el que té més bon pressupost ni tampoc el que té millor jugadors. Potser el que es mou millor dins del fang. Està bé que ho sàpiguen.
