L’FMI servirà per apujar l’IVA al 15%

El Govern oculta quant haurà de pagar per ingressar-hi, i quines seran les reformes impositives que l’organisme exigirà per acordar finançament

Del viatge del ministre Cinca als Estats Units en destaco dos misteris. El primer misteri és el de la reunió amb la SEC i el Tresor americà (on es troba el famós FinCEN). El segon misteri és el que hi ha darrere de l’anunci d’adhesió al Fons Monetari Internacional (FMI).
La reunió amb representants del Tresor americà i de la SEC, màxima autoritat dels mercats financers americans, era una visita deguda. Recordin les paraules del cos diplomàtic americà: la martellada que es va endur BPA va ser un avís a les autoritats andorranes per la seva deixadesa en la implementació del control al moviment de diner en efectiu. Andorra ha reformat la legislació sobre efectiu després de la nota del FinCEN i toca netejar el dossier. Per les informacions que tinc, en aquesta reunió s’hauria aprofitat per demanar ajuda a les autoritats americanes per desbloquejar el compte d’accions suposadament traspassat per l’AREB des de BPA a Vall Banc,  però que segueix bloquejat a Suïssa. Una situació que provoca problemes de solvència dins del sistema financer andorrà i que l’INAF no pot seguir ignorant durant gaire temps. Veurem si les autoritats americanes ajuden després de la destrucció que, juntament amb les nostres autoritats, van fer sense proves.
També tenim el misteri del perquè Cinca va visitar l’FMI. El Govern oculta què exigirà l’FMI: què haurem de pagar per entrar, i quines seran les reformes impositives que l’FMI exigirà per acordar finançament.
1. Import a pagar. La quota que Andorra haurà de pagar per entrar a l’FMI es determina en funció de la quota de països amb una importància econòmica similar i s’ajusta seguint una complexa fórmula en què destaca el PIB i la balança per compte corrent.
El país membre del FMI més similar a Andorra, geogràficament i per magnituds macroeconòmiques, és San Marino. Si bé el seu PIB és inferior al d’Andorra i s’ha d’ajustar per fer l’estimació. Segons les darreres dades publicades per l’FMI, la quota  de San Marino equivaldria a uns 58 milions d’euros. Tenint en compte que el PIB de San Marino és d’uns 1.600 milions i que Andorra publica un PIB de 2.600, la quota d’Andorra per entrar a l’FMI es pot situar entre 70 i 90 milions. Un import similar al cost de dos túnels de Sant Julià.
Un pagament entre 70 i 90 milions d’euros durant el 2018 o el 2019 situaria el pressupost en un dèficit de més de 120 milions. Donat que el deute públic està al límit de la regla d’or, el Govern hauria d’explicar com pensa finançar aquest import sense augmentar els tributs.
2. Reforma fiscal que exigirà l’FMI. L’adhesió a l’FMI permetrà l’excusa, l’exigència exterior a mida, per justificar una pujada de l’IVA al 15%. Cinca necessita posar l’IVA al 15% per dos motius:
En primer lloc, la destrucció dels pilars tradicionals de la nostra economia i la seva substitució per l’obertura econòmica no funcionen. Cap empresa ve a Andorra a deslocalitzar els seus beneficis i a pagar amb alegria un impost de societats del 10%. Les xifres ho demostren. Els ingressos per IRPF son marginals. Els ingressos de Duanes van a la baixa per la pèssima gestió del tabac. Veiem com els ingressos a la duana per tabac baixen un 22% aquest gener, arran del major control establert al Pas. El resultat és que el dèficit de Govern està fora de control i no s’arregla  abaixant el sou als funcionaris. L’únic impost que pot apujar Cinca per augmentar ingressos és l’IVA. 
En segon lloc, Govern no ha   desmentit el que vaig publicar en aquest diari fa un parell de setmanes: el 18 de gener, la Comissió Europea va tirar endavant la creació d’una nova zona única d’IVA. Això vol dir que tota venda dins del mercat únic europeu s’haurà de fer segons l’IVA aplicable en el país del comprador. Per evitar fraus i distorsions, es confirmen definitivament uns tipus mínims d’IVA, amb un IVA general mínim del 15%. És tècnicament i políticament impossible que Andorra signi un acord d’associació per accedir al mercat únic europeu sense que assumeixi les obligacions de la  zona única d’IVA. És a dir, un IVA general  mínim del 15% que específicament ha de gravar tabac, alcohol, joieria, jocs d’atzar, serveis financers i electrònica.
Cinca no pot reconèixer davant de la ciutadania que el seu model econòmic i fiscal no funciona i necessita apujar l’IVA. Martí no pot reconèixer que el seu acord d’associació amb la UE ens porta a un increment de l’IVA al 15%. Per tant, necessiten una excusa exterior. Que aparegui un tercer, amb molt de muscle, que ens exigeixi aquest increment de l’IVA. L’FMI és el candidat perfecte. L’FMI presta diners, però a canvi de reformes fiscals i estructurals. A l’FMI no li agraden un IVA baix i ens exigirà que anem a l’IVA mínim de la UE.
La solució és evident: models fiscals i econòmics com Mònaco i Liechtenstein que ni són membres de l’FMI ni tenen problemes de solvència ni tenen anuncis de vaga general. No es pot donar el vot a qui et promet solucions personals al menjador de casa, sense visió de país.