La problemàtica de l’habitatge està cridada a convertir-se, si no ho ha fet ja, en un dels principals reptes immediats que han d’afrontar els governants. Es tracta d’un problema que es dona no només a Andorra, sinó que afecta també molts altres països, sobretot els turístics, on els preus s’apugen considerablement. El cert és que des de fa temps els assalariats han hagut de destinar un percentatge massa elevat de la seva renda a pagar els lloguers. Fins ara això s’havia compensat amb uns salaris més alts de mitjana que, per exemple, a Espanya. La situació, però, s’ha fet insostenible perquè els sous ja no pugen al mateix ritme que els lloguers. Com pot ser atractiu per a algú anar-se’n al Pas de la Casa per cobrar un sou de 1.200 euros si n’ha de destinar 500 a pagar l’habitatge? Aquest és un exemple real del que està succeint avui dia, i els perjudicats no són només els treballadors, sinó també els empresaris, que es veuen abocats a pagar cada vegada més als seus empleats. Per posar cert remei a la problemàtica, segurament no hi ha solucions màgiques, però almenys hauríem d’haver estat conscients de la mateixa molt abans, com a primer pas per actuar. Aquí, primer es va negar que hi hagués un veritable problema i després es va relativitzar, i fins i tot el Govern, al seu dia, va eliminar el departament d’habitatge, perquè segons van dir, ja no feia falta cap tipus de política pública en aquest àmbit. En les mesures aprovades ningú no confia gaire, i pel que fa a l’anunciat institut de l’habitatge, encara no sabem de què s’encarregarà. O ens posem les piles o serà un altre tema en què ja fem tard.