7 de juny de 2012. Consell General. Discurs del Debat d’orientació política del cap de Govern, Antoni Martí. “Dues de les grans reformes que volem dur a terme en els propers mesos i que confiem a tenir enllestides abans de final d’any; la reforma de la Funció Pública i la reforma de la Seguretat Social. Ni en un cas ni en l’altre no ens deixarem guiar per mesquins càlculs de tàctica política”. Ja ho veuen, novembre del 2016 i el líder de l’executiu no té ni el ministre que s’ha d’encarregar de la reforma de la Funció Pública. ¿Surrealista, no els sembla? Sobre la reforma de la CASS deia que “esperem poder arribar en tres anys a un cert equilibri de la branca general”. Vaja, per al 2017 està previst un dèficit de 42,5 milions d’euros en aquesta branca. Continuem. Sobre aquesta reforma Martí ja defensava un gran acord de totes les forces però igualment ja prometia que “amb consens o sense, la reforma es farà” i afegia que “es veu que hi ha qui encara, en qüestions cabdals com aquesta, fa mesquins càlculs i deixa tot el desgast per al Govern”. Vaja, aquesta gran reforma tampoc ha arribat. També parlava de “la regulació del dret de vaga”, i “d’arribar a l’equilibri pressupostari en els comptes del 2015” (25,6 milions de dèficit previst al 2017), i així podríem continuar. I és que ja ho deia el propi Martí: “Aquest Govern té la virtut d’abordar els problemes de cara i de no amagar el cap sota l’ala. I no practicarem la política del qui dia passa, any empeny. No estem aquí per fer això i si ens veiéssim forçats a fer-ho, abans marxaríem a casa”. Sovint l’hemeroteca és desagraïda...
