Amb les primeres neus, la nova estació d’autobusos se’ns ha demostrat poc adaptada al clima del país. Les persones que en són usuàries saben bé què és pelar-se de fred tot esperant entrar al vehicle. Però no només de gelor pateixen els pobres passatgers que marxen després d’uns dies fantàstics en aquestes valls. I és que les precipitacions, siguin d’aigua o de neu, també aconsegueixen burlar la marquesina. Sobretot si vostè està assegut en els quatre bancs (insuficients en els punts en què principalment paren les línies, sigui dit de passada). Ja ho va advertir un expert en aquest tipus d’instal·lacions en una conferència organitzada pel Col·legi d’Arquitectes. La gent passarà fred. Però el ministre Torres, present a la xerrada, va assegurar en declaracions posteriors a la premsa que es prendrien les mesures necessàries perquè això no succeís. Les mesures es van prendre. Però s’han revelat insuficients. Amb l’Estació Nacional d’Autobusos està clar que hi hem guanyat. Però la solució per la qual es va optar no està a l’alçada d’un país turístic com és Andorra. Si el que venem són experiències i qualitat de servei, la porta d’entrada i sortida per a molts visitants ens falla. Potser per aquesta mena de menyspreu que existeix entre nosaltres vers les persones que no van d’un punt a l’altre amb l’accelerador a fons, sinó relaxadament, gaudint del paisatge i apostant activament per aquests objectius mediambientals que ens hem marcat. El transport col·lectiu segueix sense assolir la fama. I els seus animadors segueixen veient que l’hivern és fred a l’estació.
