Aquest hivern ens arriben notícies que glacen l’espinada, que et fan recórrer un calfred per tot el dors i t’ericen els pèls del clatell. De fet, malauradament, sempre hi ha hagut notícies d’aquest tipus, però per sort aquests dies, la impunitat amb la qual alguns homes actuen davant de les dones, sembla que ha estat erosionada i ser ric i famós ja no és una garantia de poder fer el que et sembli.
De sempre s’ha sentit a parlar de casos d’agressions sexuals, de la prepotència dels homes davant les dones, d’aquesta actitud de superioritat física que molts infligeixen davant el sexe femení.
Primer el cas Gordillo, després Alves i després un parell de denúncies per agressions sexuals en una entrega de premis, també al país veí.
Al principi, amb el cas Alves, em vaig sentir una mica com en Xavi Hernández, fora de joc pensant, com pot ser que una persona que ho té tot hagi fet una cosa així? Però la resposta me la va donar poc després a la ràdio una noia que deia que precisament la gent que està acostumada a tenir-ho tot, quan hi ha alguna cosa que no pot tenir, l’agafa sense permís.
Recordar la meva incredulitat quan vaig sentir la notícia i les lliçons que gent més jove i llesta que jo m’han donat en mitjans públics posteriorment, em fan avergonyir una mica.
Però estem aprenent, estem canviant i el que està clar és que el primer que cal tenir present és la víctima i la valentia que cal tenir per denunciar.
La part positiva de la notícia  –si és que n’hi ha alguna– és la ràpida reacció dels membres de la discoteca on van passar els fets, el protocol que es va engegar sense pausa des del moment en què la noia va sortir del reservat fins que Dani Alves va ingressar a la presó de manera preventiva, i aquí és on em va assaltar el dubte; reaccionaríem a Andorra de la mateixa manera? Perquè suposo que ja ho sabeu, aquí també hi ha casos d’agressions sexuals, i no pocs, repasseu les xifres a la premsa i us quedareu glaçats.
La plataforma Stop Violències fa temps demanava que les recomanacions es fessin també als nois i no només a les noies, una bona educació pot fer que, amb temps, algunes coses canviïn i sigui més segur per a les nostres filles anar a la discoteca o a una festa major.
Cal canviar molts hàbits perquè les dones deixin de tenir por quan van soles pel carrer, cal educar els nostres fills perquè respectin un “no” quan se’l trobin davant, sigui quan sigui el moment. Cal canviar aquests tics antics i, si m’ho permeteu, rancis, de l’acudit sexual fàcil, el que ara anomenem micromasclisme. I no serà fàcil, ja que algunes generacions ho tenim molt interioritzat. 
Sigui com sigui espero que el nostre país estigui preparat per encarar un cas d’aquest tipus, que els protocols de seguretat i acompanyament després d’una agressió sexual funcionin com cal i si mai un mascle alfa no accepta un no i tira pel dret, se l’enxampi i pagui pel que ha fet.