L’home del bar

Hi ha un senyor en aquest país que mereix un estudi antropològic, sociològic, psicològic i tot el que acabi en ic. Passa el dia al bar, sense ser el cambrer. El tret més destacat del seu comportament rau en la capacitat per estar-se moltes hores ficat allà, dins un lloc que va començar com una forma d’adaptació al medi i que ha esdevingut la seva característica principal. D’entrada ho feia per poder disfrutar d’una mica de tranquil·litat i poder-se prendre el cigaló sense que la seva sogra el mirés malament. I el que era, inicialment, un senzill exercici de supervivència (la seva i la de la resta de família perquè va estar a punt diverses vegades de fugir i no tornar a casa), s’ha convertit en la seva peculiaritat.

El bar és la seva casa, el seu refugi. En ell ha vist Indurain guanyar cinc Tours, a la selecció francesa, dos mundials de futbol i un a l’espanyola. Ha esquilat la minsa pensió de la CASS de dos jubilats guanyant-los a les cartes i ha criat als seus fills assegut en un tamboret a la barra, donant-los instruccions al mateix temps que li deia al cambrer que li posés una altra canya. Però quan va tenir una revelació va ser quan va estar a Sant Sebastià: allà, entre pintxo i pintxo va veure la llum. I va tornar a la seva parròquia disposat a obrir un bar de tapes. Per sort, la seva dona, molt més desenvolupada intel·lectualment que ell, ja sabia que obrir un bar seria la seva perdició. I això que el marit insistia que els comptes eren cosa seva quan els únics percentatges que havia vist en la seva vida eren els de possessió de pilota dels equips en els partits de la Lliga espanyola que fan per la tele. Hi ha tantes possibilitats de veure’l a ell fora del bar com de trobar-se a Belén Esteban en una biblioteca.

Evidentment, la seva nul·la locomoció i la seva capacitat per menjar cacauets, patates braves i beure sangries Don Simón han fet que el seu colesterol estigui pels núvols, tant que és a punt d’eclipsar els anells de Saturn. Fa pensió completa en el bar i els caps de setmana, ja que és un home molt considerat i solidari amb l’ONG “Baristes en acció”, truca pel mòbil a la dona i als fills perquè baixin a dinar. Ho sap tot, però el seu màster és el dels bars. No el superen els d’El Tenedor, El comidista i Tripadvisor. Explica als seus acòlits que si demanes gambes al Bar Tomeu te’n posaran unes més velles que el Rodolfo Langostino i que van ser pescades pel mariner de Pescanova quan encara era grumet. Millor anar al Frankfurt Aixovall’s Gourmet que tot i les cadires amb anuncis de Coca-Cola, el gat xinès de decoració que aixeca la mà, i els parasols amb publicitat de Naturlàndia, les gambes són fresques. També sap quin dia hi ha competició de dards a l’Snack Perdiu Coixa, i que al Gastrobar Lounge Carxot amb el que et cobraran per dos gintònics pots pagar el producte interior brut d’Algèria. El seu bar de capçalera obre tots els dies de la setmana. I quan fa vacances se’n va al del costat. Al Bar Interí, somiant que ell algun dia també en tindrà un. Com els dels pintxos.