Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de David Murias

David Murias

Filòsof

 

 

L’home i la dona




Avui escric des de la pena i la tristor. Una sèrie de situacions viscudes en la meva consulta són el motiu dels meus sentiments. No puc deixar passar aquest tema. Tu has d’escoltar-lo, pel teu bé, pel bé dels teus fills i filles, pel futur que construiran els joves d’avui, que seran els arquitectes del demà. Tenim un problema. Com és habitual al llarg de la història, i sembla ser que l’ésser humà no se n’adona. Escolta bé. Einstein va dir que “no podeu solucionar un problema amb les mateixes creences o accions que l’havien provocat, que havies de moralment canviar la teva actitud i pensaments perquè es donés una altra circumstància diferent i favorable als teus interessos”. La proposta d’Einstein sembla lògica. No obstant això, tornem a caure una vegada rere l’altra en el mateix parany.

Aquests últims mesos he detectat en diferents nenes que venen a la consulta, o parlant amb les seves mares, un odi i una ràbia considerables a la figura de l’home. En els casos concrets d’aquestes nenes, totes elles al voltant d’entre tretze i setze anys, han viscut situacions dures i difícils en veure com des de la separació dels seus pares la figura paterna s’absentava, les abandonava, rebutjava i les feia patir. A partir d’aquí, la seva concepció de l’home s’ha endimoniat, sentint per l’home en general, no només pel seu pare, que ha estat en realitat el causant del seu patiment, un odi irreversible. Els pregunto que per què senten odi contra tots els homes quan ha estat només un home en concret qui les ha portat a l’amargor, i elles argumenten que tots els homes són iguals de dolents. I jo els contesto que els seus avis són homes i les han cuidat en absència dels seus pares. I aquí elles es queden callades un moment. Després, pensatives, em diuen que els seus avis homes són diferents a la resta d’homes. Intento expandir-los la ment fent-los preguntes obertes i de sentit ampli, que la mateixa resposta les porti a ampliar la seva consciència i a veure una realitat més favorable per als seus sentiments i benestar, i per a la seva socialització i relació amb els homes. Però em desanimo, soc sincer, quan sento algunes que em diuen, o em comenten les seves mares, que elles ja han decidit que mai estaran amb un home perquè els homes són dolents. Elles estaran soles. Diuen que no necessiten un home.

Evidentment, totes les mares d’aquestes nenes tenen o han tingut dificultats sèries en les seves relacions amb nous homes, ja que les seves filles al principi no els acceptaven o els posaven a prova. Aquests pobres homes estaven pagant les males accions dels pares d’elles.  I el curiós del cas és que totes aquestes nenes advoquen pel feminisme i els seus principis, o pel que elles creuen que és el feminisme. Compte amb aquests moviments socials i morals, que portats al públic en general sense una bona base argumentativa i per líders enaltits que segueixen una causa personal provoquen molta confusió, i conseqüentment molts problemes. El feminisme té tot el dret de reivindicar els seus principis, igual que qualsevol moviment, però cal pensar en el col·lectiu, en les persones, en la humanitat. Moltes dones feministes encara no s’han curat del dolor que els van provocar els homes i promouen un missatge feminista des del dolor, generant encara més ràbia i odi. Les nenes l’escolten, se senten identificades i es deixen portar per aquests sentiments. Si ja teníem una dona ferida, ara hi ha una nena que serà una altra dona enfurida. I un futur ple de dones enfurides amb els homes és un futur molt negre, perquè la relació home-dona, que és la base de la nostra vida, es perd, es difumina, i si l’home i la dona no estan junts serà molt difícil fer front als problemes que ens posarà en el futur la mateixa vida i el món. El missatge ha de ser d’unió, d’amor, de pau, no de separació i lluita. Les nenes-dones no poden fer el mateix que aquells homes salvatges que tant de mal van fer. Elles són la salvació i l’esperança per a un futur en què, per fi, l’home i la dona visquem feliços.

Comentaris: 1

Comentaris

Això és recíproc... Jo també penso que els homes són bastant misògins... No tots, per sort, però una gran majoria. Si veuen una noia alliberada, nudista, etc. O només passant pel carrer. Jo un cop sortint a correr pel parc, vaig passar per davant uns nois i no portava cap roba sexy ni res, per estil i vaig sentir com un d'ells deia 'por lo bajini' guarra.
Molts homes odien les dones i estan ressentits perquè els han donat carbasses en algun moment.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic