L’home i l’os a Andorra

No és que vulgui vendre la pell de l’os abans de caçar-lo, però precisament sobre això m’agradaria escriure avui, sobre l’os, i ja que hi som, sobre el que és més nostre: l’os bru, el carnívor més gran d’Europa. El nostre protagonista d’avui no ha estat escollit a l’atzar. Encara que costi de creure, aquest mamífer tan gran com llaminer (el seu aliment preferit són les bresques de mel) va ser adorat com un déu per part dels neandertals en el que es coneix com a arctolatria.
Als Pirineus s’han fet troballes importants en aquest sentit, com la de la cova de Regourdou, al Perigord, entre d’altres. A l’Antiguitat ja se’l troba arrenglerat amb Àrtemis, deessa dels llocs salvatges o naturals o en la història de la nimfa Cal·listo, que segons la llegenda es transformà en la constel·lació Ossa. Al nostre petit país el Ball de l’Ossa encampadà –declarat Patrimoni Cultural Immaterial– forma part de la nostra tradició des de fa segles. Es tracta d’una farsa carnavalesca de l’atac d’un os a una colla de pagesos que, després de donar-li mort, el fan ballar.
Però no sempre el nostre estimat os bru ha estat adorat ni teatralitzat al nostre país. Els documents històrics donen fe que, almenys des del segle XVI, una gran quantitat d’aquests gegantins mamífers van trobar la mort a les nostres valls, potser pel fet d’haver estat sempre una de les principals zones ursines del Pirineu. Entre 1658 i 1764, és a dir, poc més d’un segle, es van caçar al nostre principat 172 ossos, i la parròquia d’Andorra va ser la que més víctimes va causar, 58 en total. L’any 1657 es pagaven a Andorra dues lliures per cada os abatut i a partir del 1900, segons la parròquia, entre 16,8 i 28,8 pessetes. Solament entre el 1800 i el 1820 es van matar 56 ossos al nostre país. I per parlar de xifres una mica més, podríem resumir que des del 1520 fins al 1854 al nostre país es pagà per la mort de 537 ossos.
Com deia George Eliot (pseudònim de l’escriptora britànica Mary Ann Evans), la crueltat, com qualsevol altre vici, no requereix cap motiu per ser practicada, tot just oportunitat... Es veu que l’any 1942 hi havia un home que portava un os ensinistrat i el feia ballar a Prats i Soldeu. Sense comentaris. L’única bona notícia després d’uns quants segles pel que fa a aquest animal al nostre país és el naixement al parc d’animals de Naturlàndia de quatre cadells el febrer d’aquest fatídic 2020. Els quatre són fills de l’Enciam i el Julio, que van arribar a la Rabassa el 2013 procedents del Parque de la Naturaleza Cabárcenoa, a Cantàbria. Potser quan els mirem als ulls intentarem demanar-los perdó per haver sacrificat tants germans seus intentant canviar la crueltat per poesia com aquells versos de l’escriptor japonès Haruki Murakami: “Demà plourà perquè un os polar s’ha menjat les estrelles.”