L’‘home invisible’ del centre penitenciari

Fa 44 mesos que estic intern al Centre Penitenciari per diverses revocacions del 2012, i mai hauria arribat a pensar ni a imaginar tot el que es pot manipular assegut des d’una cadira. Li’n dic l’home invisible. I no estic parlant ni del director, ni tampoc del director adjunt, ni del màxim responsable de l’àrea Asrim. Els que coneguin el centre penitenciari esbrinaran sense problemes de qui estic parlant.

He pogut comprovar personalment que l’home invisible no permet que el director faci la seva feina com voldria fer-la, sempre amb decisions favorables als interns. A l’home invisible això no li agrada. Es repeteix la història de fa dos anys. Volen ascendir a qualsevol preu, i sempre ho fan utilitzant els interns i amb la complicitat d’uns pocs funcionaris que estan al seu favor. Potser els ha promès també algun ascens si aconsegueix arribar al tron.

Afortunadament, l’home invisible no sap que en aquesta vida tot s’acaba pagant, d’una forma o d’una altra. Cal fer sempre el correcte, perquè si no t’arrisques a acabar on ara mateix estic escrivint aquestes línies. He decidit enviar aquesta carta perquè la impotència de veure el que he de veure em supera i em subleva.

No oblidin mai que estem condemnats a privació de llibertat. No ens han condemnat a ser manipulats, ni la pena inclou que ningú jugui amb els nostres sentiments. Quan l’home invisible pren una decisió sobre qualsevol petició que li hagis dirigit es limita a anul·lar-la, sense escoltar la persona que hi ha al darrere de la petició. Sobre la reinserció, demanaria que no posin tantes traves per fer la seva feina a les monitores, als professors i a la resta de voluntaris. Al centre penitenciari hi ha gent amb molt de talent, però a qui no es donen oportunitats. En soc testimoni cada dia.

Amb aquesta carta l’únic que pretenc és que l’home invisible obri els ulls i s’adoni que tots recollim el que sembrem, que tenim el que mereixem. I que si un dia acaba ascendint a director del centre penitenciari, que sigui per mèrits propis. És molt trist que un intern s’adoni del que passa amb els funcionaris ara mateix.
Espero, en fi, que aquest missatge arribi a la persona de qui he estat parlant fins ara, perquè penso que com a mínim així els interns podrem estar tranquils. Ja en tenim prou amb les nostres condemnes.

Gràcies.