L’hora d’apujar els salaris

Hi va haver un temps en què venir a treballar a Andorra sortia molt més a compte que avui dia i encara es podia dir que Andorra era una terra d’oportunitats. Les persones que venien al país ho feien no només per fugir de les elevades xifres d’atur que trobaven als seus països respectius, sinó també perquè veien que es podien guanyar molt millor la vida. La situació, malauradament, ha anat canviant a pitjor i s’ha agreujat especialment en els darrers anys. En una situació en què moltes empreses patien per poder tirar endavant, es podia veure lògic que això repercutís també en els salaris que podien pagar als treballadors. El més curiós, però, és que fa la impressió que aquesta afectació no ha existit mai, o ha estat mínima, en el sector públic, que ha anat sempre per lliure, sigui quina sigui la situació econòmica, i ha continuat pagant, en general, uns sous més elevats per igual categoria professional que en l’empresa privada. Un exemple clar: si el salari mitjà que pot rebre un redactor en un mitjà de comunicació privat se situa al voltant de 1.500 euros, als comuns i al Govern pot estar en no menys de 2.500, és adir al voltant d’un 65% més. No és estrany, així, que tothom vulgui formar part, encara que sigui com a eventual, d’aquestes institucions (és clar que per a això cal bons padrins, però aquesta és una altra qüestió). El fet és que sembla que ha arribat el moment que també els salaris del sector privat comencin a pujar, si és que, com diuen alguns, és veritat que estem sortint de la crisi econòmica. El mateix president de la CEA ha fet fa poc aquesta recomanació. El que no sabem, però, és si li faran cas.