Avui arriba a les pantalles de tot el món Avengers: Infinity War, l’esperadíssima nova pel·lícula de Marvel. Ironman, el Capità Amèrica, Hulk, Thor, Spider-man i molts (però molts!) altres herois lluitaran conjuntament per salvar l’univers dels malèfics plans del tot poderós Thanos... i per recaptar milers de milions de dòlars que aniran directament a les butxaques d’uns quants magnats de Hollywood.
Vull dir abans de res que no soc amant dels còmics de superherois ni de les pel·lícules d’aquest univers cinematogràfic. Però, com tants altres aficionats al cinema, m’he deixat entabanar per aquest fenomen sense precedents. Almenys que jo recordi. Cada vegada que em proposava anar a veure una nova pel·lícula d’aquesta sèrie ho feia amb l’esperança de veure-hi alguna cosa nova. Però sempre em trobava amb el mateix. Són divuit les pel·lícules de superherois realitzades per l’estudi Marvel fins al moment. I divuit són les vegades que he ensopegat amb la mateixa pedra.
Com he pogut ser tan crèdul? Fàcil: gràcies a unes campanyes promocionals bestials que han estat molt ben orquestrades i que han sabut renovar l’interès per unes produccions calcades les unes de les altres. A banda de desenvolupar uns interessants mecanismes serials (com les famoses escenes postcrèdits, on es donen pistes sobre el que veurem en futurs capítols).
Això sí, són pel·lícules espectaculars visualment. Són pur entreteniment i diversió. I aquí sí que no hi tinc res a dir. En la majoria de casos, tant els directors com els guionistes han trobat un equilibri perfecte entre drama, comèdia i acció apte per a tots els públics. La fórmula perfecta per generar uns ingressos milionaris a nivell mundial. Pensant-ho bé, té tot el sentit del món no voler tocar ni una coma d’allò que funciona. Però, es clar, aquesta fórmula no és apta per a tothom. I hi ha qui ha fracassat en l’intent (com Warner Bros, amb les adaptacions dels còmics de DC).
El que em preocupa de tot això és que s’està produint una mena d’homogeneïtzació narrativa en les grans superproduccions. No hi ha marge per a la innovació o per al risc. I és una veritable llàstima tenint en compte que actualment es disposa de la tècnica necessària per recrear mons inimaginables de la forma més versemblant possible. I si aquesta tècnica es posés a disposició d’altres tipus d’històries, o de directors, potser estaríem vivint un dels moments més fantàstics de la història del cinema.
Qui ho sap... Potser cal esperar que la fórmula s’esgoti per obrir noves portes. S’esgotarà amb Avengers: Infinity War? La resposta, aquest cap de setmana en els millors cinemes.
