Mentre a casa nostra ens dediquem a posar en marxa processos, més o menys participatius, per mirar de definir l’Andorra del 2050, la legislatura passada l’impulsat pel Consell General, amb el suport de Govern i comuns, i aquesta l’iniciat pel Govern, amb suport de Consell General i comuns –queda clar a qui li tocarà organitzar el del proper mandat–, a Suïssa, que no s’escapa tampoc del debat generalitzat que hi ha arreu entorn del creixement sostenible i també del qüestionament del model migratori, votaran el 14 de juny vinent en referèndum si s’ha de limitar per llei la població a un màxim de 10 milions d’habitants.
Els defensors de la iniciativa, impulsada per un grup de ciutadans amb el suport del Partit Popular Suís (SVP), argumenten que si s’arriba i se supera aquest llindar es posaria en risc la cohesió social, la qualitat de vida, la capacitat de les infraestructures del país i també el medi ambient, mentre que els que ja s’hi han manifestat obertament en contra, el mateix Govern i els sectors financer i empresarial, consideren que una mesura d’aquestes característiques podria comportar una paràlisi de l’economia arran de la manca de mà d’obra així com el trencament forçós d’acords internacionals, com per exemple el de lliure circulació que l’Estat helvètic té amb la Unió Europea.
Ni tant ni tan poc pensaran segurament molts, i segurament no cal emmirallar-se en Suïssa en aquesta qüestió més enllà potser en el fet que afronten de cara el problema i no fan tantes voltes ni maregen tant la perdiu, però no em negaran que la campanya fins al 14 de juny promet, i molt. I és que, al marge que Suïssa compta ja a dia d’avui amb 9,1 milions d’habitants, un primer sondeig sobre aquesta qüestió fet tot just fa dos mesos posava de manifest que el suport a la iniciativa rondava el 48%.
