L’impossible heliport nacional

Les coses es poden fer bé, regular o malament. I, en el cas de l’heliport nacional, sembla que tot es fa malament des d’un inici. Aquesta és la impressió que pot tenir un observador quan analitza els diferents fets, moltes vegades sorprenents, com el que es va conèixer dijous passat en seu parlamentària, que es van succeint amb el projecte. I és que no s’entén que ara resulti que l’Aviació Civil francesa es declari incompetent per fer el tan esperat estudi sobre la idoneïtat de l’indret escollit per a la infraestructura. Aquesta manera d’actuar que ha tingut el ministeri d’Ordenament Territorial és el que es coneix popularment com passar l’arada davant els bous o també, com diuen d’altres, començar la casa per la teulada. És el problema de llençar idees improvisadament, com quan des del mateix ministeri es proposava, sense haver fet cap tipus d’estudi sobre els costos i la seva idoneïtat, el traspàs de la seu de Ràdio i Televisió d’Andorra (RTVA) a l’edifici de Radio Andorra. La seriositat del Govern a l’hora d’encarar la materialització d’aquesta iniciativa ha brillat, des de l’nici, per la seva absència, com ho han evidenciat els canvis d’ubicació que hi ha anat havent. El resultat és que, després de set anys, no han estat capaços de buscar una bona ubicació al país per obrir una infraestructura amb la qual pràcticament totes les forces polítiques es mostren conformes. Em resisteixo a creure que no sigui possible buscar, de la manera més objectiva que es pugui i sense tacticisme polític, la millor ubicació per dotar el país d’un heliport nacional. I vull pensar que finalment serà així.