L’incert futur del tabac a Andorra

Segons sembla, part dels Estats membres tenen certs arguments per exposar sobre l’entrada d’Andorra al Marc comú europeu i les seves decisions sobre la indústria del tabac. La posició d’aquests països pivota i es focalitza en les fatídiques conseqüències del contraban, fet que és totalment comprensible. La problemàtica, però, no resideix a qüestionar els efectes negatius que té el tràfic de mercaderies en els nostres països veïns, sinó en les accions que es prenen per solucionar-lo, ja que no semblen estar alineades correctament. El que no és coherent és que el preu d’erradicar una activitat il·lícita l’hagin de pagar les 249 famílies que viuen de la producció i venda de tabac.

La proposta del cap de Govern és clara: negociar un període de temps de trenta anys per donar capacitat i recursos al sector tabaquer perquè es pugui adaptar a l’obertura d’Andorra. Durant aquest període de temps es podria crear un sòlid sector agrícola, fet que ens permetria tenir resiliència envers els cicles econòmics. L’inconvenient és que els productors de tabac, d’una manera quasi tràgica, van lligats de bracet amb els comerços que el venen. Si des de fora ens bombardegen amb imposicions fiscals i legislatives que afecten la indústria de tabac, quin productor quedarà d’aquí a trenta anys?

Crec que en aquest context s’hauria d’intervenir sobre la defensa d’un projecte comú i no per aconseguir assegurar un període de temps determinant. El tabac ha sigut una activitat econòmica que no només avui en dia representa un altíssim finançament per al sector públic, sinó que també ha fet possible que Andorra tingui capacitat per créixer i convertir-se en un potencial membre de la comunitat europea. Podem estar d’acord en el fet que és necessària una adaptació innovadora del marc i la indústria, però no ha de venir durant els pròxims anys, sinó que ha de ser el nostre argumentari dins les negociacions. És ara el moment en el qual s’han d’assentar les bases en què ens podrem desenvolupar en el futur.

Per altra banda, hi ha la problemàtica del contraban. El tràfic de tabac a Andorra ha evolucionat al llarg dels últims anys. Des de la dècada dels vuitanta, quan era una activitat no perseguida, fins avui dia, quan ja és quasi normal que es publiqui la intervenció d’algun vehicle amb diversos milers de paquets de tabac. Des de França es proposa acabar amb aquesta activitat regulant el preu del tabac, fet que generaria que no pugui ser superior a la xifra per la qual es ven dins els altres Estats membres. Però països com Bulgària, Romania o Croàcia, on també es persegueixen les activitats de tràfic d’aquest tipus de mercaderies, tenen el preu més barat i han pogut entrar a la comunitat europea.

Particularment, estem segurs que la regulació del preu del tabac acabaria amb el contraban? Probablement sobre els productes tabaquers sí, però el dubte resideix en la següent pregunta: quant de temps trigarà a sorgir un nou producte estrella per comprar barat i vendre car?

El problema del contraban és quelcom més complex del que sembla i afecta molts països tant d’Europa com de la resta del món. Per donar-hi solució poques vegades s’opta per regular els preus dels productes amb els quals es trafica, donat que això afectaria la capacitat competitiva del mateix país. Si l’inconvenient del contraban és jurídic, en un principi la resposta hauria de venir del poder judicial.

Andorra és un país competitiu, entre altres coses per la seva posició geogràfica. Aquest avantatge també crea sistemes d’activitats no desitjades.Tanmateix, si regulem els preus del tabac, no abordem el problema des d’una perspectiva de llarg termini, sinó que donarem peu a la seva evolució natural sobre un altre tipus de producte.