Issakha té les dents trencades perquè just en arribar a Líbia va ser segrestat i obligat a trucar a la família –ja prou endeutada per pagar el seu viatge– i demanar-los diners. Com que s’hi va negar li van partir les dents. Ho explica Xavier Aldekoa en l’apartat Dientes dins el capítol Vidas suspendidas.

Aquest capítol inclou moltes històries, com la d’esclaus a les mines d’aquest país, retinguts i colpejats, les de traficants de persones pel desert, en travesses brutals durant les quals si algú cau de la furgoneta és abandonat allà al mig o la de detinguts en centres per a migrants que són pitjor que presons.

Vidas suspendidas és més o menys al mig del llibre Indestructibles i és un capítol duríssim, insuportable en alguns moments que, per sort, també està envoltat d’algunes històries positives, d’alguns exemples de generositat que permeten tornar a confiar en el gènere humà.

Indestructibles arriba després del gran Hijos del Nilo, i és un llibre clau per entendre una realitat tan complexa com és la migració, la necessitat de sortir d’una realitat inhumana i de voler canviar d’escenari per millorar la vida. Aquest llibre ha estat imprescindible cada dia d’aquest estiu amb tants moments d’emergència humanitària al Mediterrani i, lamentablement, mantindrà la vigència durant molt de temps. És vital per entendre la realitat més enllà de les notícies, dels titulars d’urgència i dels reportatges ara més llargs ara més curts, segons ens convingui.

Indestructibles és diferent de Hijos del Nilo, perquè és més lleuger i dona molt protagonisme a les vivències i anècdotes personals (busca la connexió emocional amb el lector, potser per exigències comercials després de l’èxit tan rotund) i deixa menys espai a l’anàlisi històrica, política, periodística, que també hi és, però en dosis menors que a Hijos del Nilo. Simplement potser és que aquest cop es fixa més en les persones, sovint en els nens i adolescents, que en els països.

Més enllà dels gustos personals és un llibre clau per entendre uns països marcats per la guerra, la violència extrema,les dictadures i la corrupció i unes dinàmiques d’explotació dels recursos terribles, per entendre la relació d’Europa amb les seves excolònies, per entendre el gihadisme de Boko Haram. Un llibre per recomanar a les persones que neguen el dret dels humans a moure’s de lloc per fugir de l’horror. I això no és poca cosa. I sobretot és clau per entendre que l’infern no és sota terra unes fosses cap avall, l’infern a vegades és al Mediterrani però, sobretot, és a Líbia.Allà hi ha l’infern d’abans de l’infern.