L’infern existeix, i tu has estat en ell. Igual que jo, igual que tots els éssers humans que seguim tenint la possibilitat d’estar aquí a la vida. Existir, estar viu, habitar un cos i expressar-te com a consciència en el pla físic i material comporta certes responsabilitats que no et van explicar en néixer. A mi tampoc. A ningú en realitat. Per això tots, absolutament tots, hem caigut, i caiem, una vegada i una altra en les flames de l’infern, patint la nostra pròpia destrucció. Cap home o dona, almenys en la nostra època, ha estat instruït en aquest coneixement tan important per a la vida feliç. Per això, una vida en constant esquinçament i patiment.

De petit t’havien d’haver revelat el secret. Era un deure moral amb tu. Una obligació ètica amb el fet de la teva existència, perquè existir comporta responsabilitats que cal saber. No pots sortir a la vida sense saber aquesta veritat. Estàs perdut, llavors. El secret és bàsic saber-lo, perquè si el saps tens poder per a tu, però si no el saps ets una víctima que constantment caurà a l’infern i serà engolit pel dolor d’una ànima afligida que passeja per la vida sense sentit.

Avui és el dia. Et passaré el secret. Te’l donaré amb amor humà cap a la teva persona. A partir d’aquest moment els teus dies negres acabaran, i l’infern s’allunyarà de tu. Per sempre, si així ho decideixes. 

Dins teu hi ha un espai per al mal i un altre per al bé. Tu ets el producte del mateix univers. El reflex de l’infinit i inabastable univers. Tens a la teva naturalesa aquesta dualitat que et fa ser creador i destructor. Aquest jo malvat i aquest jo bondadós. Aquestes dues forces que creen la vida. I estan en tu. Ho sabies? El secret diu que: “Per existir plenament i pròsperament, l’ésser humà haurà de reconèixer sempre en ell el diable que l’acompanya, i domar-lo, dominar-lo; així la seva naturalesa estarà equilibrada i la llum de l’àngel que també resideix en ell il·luminarà la seva vida.” Dominar el diable que et posseeix és la teva responsabilitat. Si no ho fas seràs esclavitzat de per vida a l’infern.

El diable, quan s’apodera de tu, s’expressa mitjançant els vicis i els excessos, també anomenats pecats capitals. L’ensenyament de l’humà és no caure en aquesta inclinació de la naturalesa humana cap al mal dels pecats capitals i saber controlar l’esperit. Aquest control és l’equilibri, i l’equilibri és la vida feliç. Però diàriament caus en els pecats capitals. La luxúria, la gola, l’avarícia, la mandra, la ira, l’enveja i la supèrbia són les teves debilitats. Són el fruit prohibit que, si hi caus, caus a l’infern.
Tu has estat a l’infern. Les flames t’han consumit. Són tots els instants i moments teus en els quals no eres tu, i sense que tu hagis pogut fer res la teva ment i el teu cos han estat un turment de pensaments i accions nocives i perjudicials, i el teu cor, com si es tractés d’un ganivet candent, ha rebut una apunyalada rere una altra cremant-te viu i deixant-te sense respiració, sense aire, a les portes de la mort en vida. Te’n recordes?

Qui no ha caigut en la luxúria dels pensaments possessius i viciosos cap a una altra persona? Qui no ha estat esclau de la gola de necessitar menjar i menjar per satisfer els seus buits? Qui no ha estat feble en algun moment i l’avarícia de voler tenir més i més l’ha posseït? Qui no ha patit la mandra de no fer-se càrrec d’un mateix i de la seva pròpia vida? Qui no ha sentit la ira, la còlera o l’odi apoderar-se del seu cor i convertir-se en algú que no és? Qui no ha envejat l’altre i ha tingut una batalla interna contra ell? Qui no ha assolit la supèrbia en moments i s’ha confós amb el seu amor propi?

En definitiva, qui no ha estat manipulat pel diable i ha cremat a l’infern? Tots. Tu també. Ara tens una responsabilitat. Ja saps què has de fer!