L'Institut es diverteix

L’Institut de Drets Humans és un artefacte creat el 2006 amb la finalitat –diu a la pàgina web– de divulgar i promoure la defensa dels drets humans –això és una obvietat– i denunciar-ne les violacions. Ho repetim perquè molt probablement no n’hagin sentit a parlar fins ara: normal, d’altra banda, perquè en gairebé tres lustres d’existència es poden comptar amb els dits de les mans –i probablement en sobraria algun– les vegades que han alçat la veu. Doncs una d’aquestes memorables ocasions es va produir casualment la setmana passada, quan va tenir la molt oportuna ocurrència de querellar-se contra Rajoy i dos dels seus ministres, no recordo quins i ara no m’aixecaré a buscar-ho. Els acusen ni més ni menys d’intimidar, coaccionar i extorquir Toni Martí a compte del cas BPA. No diran que no és pintoresc que hagi de venir una cosa com l’Institut per restituir l’honorabilitat d’un pobre ciutadà indefens com sens dubte és el nostre excap de Govern. Tampoc diran que no tinguin ull clínic, exquisit, per detectar en els delictes que imputen a Rajoy i companyia una violació dels “drets humans” del pobre Martí. De passada, podrien concretar exactament quins. Però el que és en veritat diví, estratosfèric, és que no hagin dedicat esforços igual d’aparatosos a denunciar situacions que potser –només potser, ep– tenen a veure amb els drets humans dels ciutadans del carrer i no dels pobres, desvalguts excaps de Govern. Aquí, la llisteta, per si de cas: salaris ostensiblement insuficients, habitatge pels núvols, pensions de misèria, sindicació i negociació col·lectiva a la pràctica inexistents. Per no parlar de l’avortament. Però l’Institut va i es querella contra Rajoy. És sensacional. Qualsevol dia s’atreveixen amb Trump.