Liquidació per trasllat o per tancament

Liquidació per trasllat o per tancament. Així pots trobar molts comerços a la part mitjana-alta de l’avinguda Carlemany. L’altre dia ens hi passejàvem. Hi ha de tot: botigues de roba, basars, sabateries... N’hi ha una, per cert, que està liquidant des de fa més de mig any. Tot al 50%, i sempre penso que hi devia tenir molt d’estoc, perquè encara es veu l’aparador ple, i els prestatges de dins també. D’altres, ja han fet el trasllat, no massa lluny d’on eren fins ara, però a locals més petits, això sí. Suposo que deu costar això de tancar un negoci, imagino que depèn del temps que t’hi hagis estat, i sobretot de l’esforç que hi hagis deixat i de l’amor que hi hagis posat. Totes tres coses, temps, esforç i amor (dedicació, il·lusió), realitats que són difícils de mesurar, menys el temps és clar, però la resta... I quasi cada dia que passa als mitjans parlem del comerç, de la crisi, de la reconversió, dels plans, de la qualitat, del low cost, de tendències, de rebaixes massa llargues, de com revitalitzar-lo amb espectacles d’aquí i d’allà. I la cosa no deu seu fàcil, oi tant! El que està clar, és que almenys a l’eix comercial es tracta d’un comerç de marques, així ho marca el Pla de Govern, em van dir una vegada. I així deu ser... El problema és que força dels visitants que venen tot això ja ho tenen als seus llocs d’origen. I el problema dels que vivim aquí és que la butxaca no ens dona per a tant. Alguns dels que plegueu imagino que us heu deixat l’ànima i el cor en el negoci. I els qui ens passegem ens hi deixem la vista, creieu-me. Perquè tot just arribem a finals de mes. Realment hi ha quelcom que falla. Serà la fi d’una època? Un canvi d’era? Com va dir Hamlet: “To be, or not to be, that is the question”.