Entre esposes i mares de fills seus van ser sis, les amants queden a part, perquè el musical duraria massa. Ofèlia Drags ho ha deixat així, sis dones són suficients per omplir una hora i mitja d’espectacle que ens porta al segle XIII sense necessitat de llegir el Llibre dels feyts. Aquí no és el cronista qui explica amb tota l’èpica del món les batalles i els èxits del conqueridor; aquí parlen, millor dit, canten, sis de les dones que el van acompanyar. Com va dir la drag més literària del Pirineu dissabte a l’Ateneu en l’estrena de SIS. Les dones de Jaume I: “No li deien el conqueridor per Mallorca i València”. 

Ofèlia Drags fa un parell d’anys que crea espectacles i roda per Instagram amb publicacions que sovint parteixen de la literatura. Són vídeos breus, segons les normes de les xarxes, però plens d’informació viva, dinàmica, presentada en forma de xou. No us perdeu com explica la relació entre Àngel Guimerà, rei del drama romàntic del XIX, amb Pere Aldavert i com la direcció de la revista La Renaixença, no és l’únic que van compartir. 

La drag treu el seu nom artístic del col·lectiu Ofèlia Dracs, Miquel Desclot, Pep Albanell –il·lustre urgellenc també–, Jaume Cabré, Quim Soler, M. Antònia Oliver, Jaume Fuster, Quim Monzó... uns altres que es miraven el món i la literatura des de la festa als anys 70 i 80.

Gravant una conversa amb ella per al programa Tres a la llibreria amb Laura Casanovas (Ràdio Seu a la carta, tots els podcasts) explicava el seu interès per la literatura LGTBIQ+, o millor dit Literatura Queer, la que trenca les normes, la que és més transgressora. La drag, que ha estudiat estudis literaris i filologia, rastreja aquest tema des del Tirant lo Blanc, ple d’escenes eròtiques i també li interessa per exemple el frívol Terenci Moix, potser per això poc valorat com a escriptor català.
 
SIS. Les dones de Jaume I, com explicava Ofèlia en aquest diari la setmana passada, ve del famós musical britànic sobre les dones d’Enric VIII i es podrà veure en diferents escenaris a partir d’ara. Tant el musical, com les publicacions a Instagram, són una dosi festiva i lúdica de literatura i d’història. Una dosi que potser ens fan pensar com de necessaris són una mica d’humor i de frivolitat, una mica d’alegria de viure per copsar millor la relació entre la literatura i la vida, per treure la capa de ranci, de naftalina, de seriositat malentesa de la literatura catalana i, sobretot, de l’ensenyament de la literatura al món mundial.

No ho sé, potser dic ruqueries perquè encara estic influenciada per l’esperit rumbagenario d’Albert Pla fa uns dies al Centre de Congressos dins la Temporada de Teatre de la capital, potser se m’entela el cervell pensant que donaria l’ànima per tenir una mica de l’energia de les dues ballarines que l’acompanyen.