Llarga vida a les websèries

Fa tot just dues setmanes va tenir lloc a Barcelona la tercera edició del Serielizados Fest. Pel certamen van anar desfilant convidats d’allò més dispars, com el showrunner nord-americà David Simon, el periodista Antonio Baños, l’artista Josmar Gerona... i jo.

Hi anava com a representant del Festival Ull Nu i la meva tasca consistia a moderar un debat entre els joves creadors responsables de les websèries: Hipsterland, El mort viu, Apanyats, Vostè no és aquí i Air.

Per a qui això de les websèries li vingui de nou, només diré que es tracta de sèries ideades per ser compartides a internet gratuïtament i que, per norma general, solen estar fetes amb mitjans limitats però amb grans dosis de voluntat i d’inventiva. No estem parlant de youtubers ni de res per l’estil. Aquí hi ha un treball de producció i de narrativa serial a tenir molt en compte.

Mentre una munió de joves al pati de butaques escoltava atentament els seus predecessors, els ponents coincidien a dir que en cap cas havia estat un camí fàcil arribar on estaven. La majoria de projectes havien estat rebutjats per les cadenes majoritàries de televisió. Però les ganes de crear van ser més fortes i els van empènyer a buscar-se la vida per poder rodar i compartir la seva obra. I és clar, ¿on millor que a internet? Sense la més mínima esperança de treure’n un benefici econòmic, van treballar per reunir una comunitat de seguidors i encetar campanyes de micro-mecenatge per finançar un, dos o tots els episodis.

M’atreviria a dir que, gairebé sense voler-ho, aquests joves creadors i la seva iniciativa han anat establint els fonaments d’una nova indústria. Una indústria incipient i força precària si ens referim a mitjans econòmics, però que per contra ofereix grans possibilitats: internet no demana explicacions. Els joves realitzadors són lliures de fer el que els roti i d’experimentar tant com vulguin. Al cap i a la fi, penso que a còpia de provar i equivocar-se és com més s’aprèn. I que el bagatge que es pot adquirir essent un jove realitzador amb atreviment i amb una història per explicar pot reportar uns coneixements que difícilment s’adquiririen treballant en els canals de televisió convencionals.

És per això que des d’aquí animo tots aquells joves andorrans amb inquietuds per l’audiovisual que no s’esperin que els cridin d’aquesta o d’aquella cadena de televisió per treballar. O que si veuen que els seus projectes no encaixen en els canals de consum convencionals, que no es desanimin i que es posin a treballar des d’ara mateix a internet. Us garanteixo que no us en penedireu.