Fa pocs dies va sortir una estadística molt interessant: el 49,4% dels llibres que es publiquen a Espanya no aconsegueixen vendre ni un sol exemplar en les llibreries. Més dades: un 13% només en ven un exemplar i un 20% no supera els deu exemplars. D'altra banda, només el 4,5% dels títols aconsegueix superar els cent exemplars venuts, una xifra molt baixa que evidencia la dificultat de la distribució editorial.
La primera impressió que deixa aquesta estadística seria pensar que la gent cada vegada llegeix menys, però la realitat és, o almenys això sembla, diferent. El Baròmetre d'Hàbits de Lectura i Compra de Llibres a Espanya 2025 indica que gairebé el 70% dels catalans llegeixen en el seu temps lliure, la xifra més alta des del 2012. En l'àmbit estatal, el 66,2% de la població llegeix llibres. Llavors, què és el que passa?
M'inclino a pensar algunes coses, com que gràcies a l'impacte de les xarxes socials i del que s'hi parla, la gent prefereix anar sobre segur i llegir els llibres que formen part del debat quotidià, en lloc de buscar pels seus propis mitjans alguna cosa interessant i fora del circuit més comercial. Una altra qüestió podria ser que, depenent del nivell adquisitiu que es tingui, la capacitat de comprar llibres es redueix a un o dos per mes, si és que aquest és el cas i, per tant, és comprensible que les persones vulguin curar-se en salut.
Però com que tota moneda té dues cares, no podem obviar que el mercat està saturat i que segurament es publiquen més títols per mes que lectors disposats a comprar-los. I la principal conseqüència d'aquesta saturació és que la vida útil dels llibres cada vegada és menor. Segons les dades, els llibres duren als prestatges de les llibreries una setmana de mitjana, i molts ni tan sols això.
Veient la situació, no puc deixar de pensar des de l'altre costat. Què fa que vulguem escriure si, gairebé amb seguretat, els únics que llegiran els nostres llibres són els amics i la família? Imagino que és la pulsió de contar històries, de suposar que tenim alguna cosa a dir, encara que no sempre sigui el cas, però és aquesta energia la que ens mou. El gran problema, crec entendre, és que al final, tots els mercats funcionen igual: la majoria dels que volen participar acaben sent una gota en un oceà. I aquest oceà no para de desbordar aigua per tots costats. I és una pena, perquè el fet que tinguem accés a tant fa que accedim a molt menys del que imaginem. Tot es perd en el soroll mediàtic i de la publicitat, i acabem consumint el mateix. I també passa amb la informació, fins i tot a risc de perdre la noció de què és veritat i què no.
Però això, a hores d'ara, ja sembla no importar-li a ningú, oi?