Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Robert Basart

Robert Basart

Pensaire andorrà

 

 

Llegir Dickens en català




Sempre he cregut que un dels principals barems per copsar l’estat d’una llengua són la qualitat i l’extensió de les seves traduccions. Una llengua que gaudeixi de bona salut ha de tenir traduïts al seu idioma totes les grans obres de la literatura universal. D’aquí ve que col·leccions com la Bernat Metge, dedicada als clàssics grecs i llatins en aquest cas, esdevinguin fonamentals per a la llengua i la cultura d’un país.

Una altra col·lecció que va ser importantíssima, almenys al meu entendre, va ser La Biblioteca A tot Vent, creada el 1928 per Edicions Proa i dirigida inicialment pel senyor Joan Puig i Ferrater. En ella es traduïren per primer cop al català grans clàssics universals de la literatura com ara: Resurrecció (1928) i Anna Karènina (1933), de Tolstoi; Crim i Càstig (1929), de Dostoievski; El Roig i el Negre (1930) de Stendhal... i com no, l’Oliver Twist (Pau Romeva,  1929) de Charles Dickens, o les famoses traduccions de Josep Carnerdel Pickwick (1931), Les Grans Esperances de Pip (1934) o el David Copperfield (1964), del mateix autor.

D’aquesta manera Josep Carner continuava amb les seves extraordinàries traduccions de Charles Dickens, començades l’any 1921?, amb Una Cançó Nadalenca, publicada a la Biblioteca Literària de l’Editorial Catalana.

Però val a dir que la primera traducció de Charles Dickens al català no va ser feta pel senyor Josep Carner, sinó pel senyor Ferran Girbal i Jaume, l’any 1910, amb el seu Càntic de Nadal, publicat a la Biblioteca del Poble Català de L’Avenç

Altres traductors de Charles Dickens d’aquella època, concretament de l’any 1930, foren els senyors Cèsar August Jordana, amb La batalla de la vida, i el senyor Carles Capdevila, amb El grill de la llar.

En època moderna, i que jo sàpiga, hi ha traduït al català: Temps difícils (Ramon Folch i Camarasa, 1982), Per llegir quan es fa fosc (Roser Berdagué, 1984), Conte de Nadal (Martí Camprubí, 1987), La petita Dorrit (Maria Lluïsa Cunillera, 1987), Una cançó de Nadal (Joan Basté i Rosalinda Manning, 1987), Una història de dues ciutats (Jordi Arbonés, 1990), Cançó de Nadal (Gabriel Planella, 2000), El casalot (Xavier Pàmies, 2008), Casa inhòspita (Josep Tebé, 2008), Conte de Nadal (Maria-Antònia Oliver, 2010), Cançó de Nadal (David Aliaga, 2012), Els papers pòstums de Pickwick (Miquel Casacuberta, 2012), David Copperfield (Joan Sellent, 2018) i la darrera novetat, acabada de sortir del forn, Postals d’Itàlia (Josep M. Muñoz, 2020), editada per L’Avenç.

Així i tot, val a dir que en aquest terreny dickensià encara ens queda un llarg camí per transitar. I m’agradaria recordar a les editorials, que puguin i vulguin fer-ho, que encara ens queda per traduir al català novel·les com: The Life and Adventures of Nicholas Nickleby, The Old Curiosity Shop, Barnaby Rudge, The Life and Adventures of Martin Chuzzlewit, Dombey and Son, Our Mutual Friend, Mrs. Lirriper Lodgings-Mrs. Lirriper Legacy o The Mistery of Edwin Drood. És a dir, la meitat de les seves novel·les.
Ara mateix, i tal com remarcava l’altre dia, el senyor Josep Maria Pinto està traduint al català tota l’obra de Marcel Proust À la recherche du temps perdu, per a Viena Edicions. Doncs bé, què ha passat? Que Proa també està fent la mateixa traducció. És a dir, que tindrem dues traduccions completes de À la recherche..., i de la mateixa època. Jo només em pregunto: calia? 

Per contra, altres grans obres resten sense traducció catalana. I que quedi clar, que no ho dic tan sols per Charles Dickens... El que li passa a Dickens també li succeeix a Tolstoi, Dostoievski, Dante, Petrarca i altres monstres de la literatura universal. Els quals, si els volem llegir, ho haurem de fer en llengües estrangeres.

Cal reactivar la traducció i eixamplar-la al màxim possible. I per fer això, cal l’ajut de qui potser ara no ho fa i hauria de fer-ho. Però bé, sigui com sigui, i tal com he dit al principi, aquí ens hi juguem una part molt important de la nostra cultura i de la llengua del país.

Moltes gràcies.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte