Llegir ha estat sempre una activitat molt humana. I no només per l’acte de recórrer les línies de text amb els ulls, sinó perquè, mentre ho fem, fem servir la memòria, contextualitzem idees i apliquem una sensibilitat molt personal. Mentre llegim interpretem un text, i interpretar una història també significa dotar-la de sentit. 
En aquest sentit, avui en dia ens trobem davant d’un canvi molt enigmàtic, perquè les màquines han passat de generar textos a llegir per nosaltres, i això senyors, li treu a l’acte de llegir tota la màgia.
Un algoritme no llegeix com ho fa una persona. No passa les tardes remenant llibres entre les prestatgeries de qualsevol biblioteca, ni va als clubs de lectura que organitza, ni a qualsevol activitat que se’n derivi. Tampoc ha crescut amb aquest deler lector que fa que esperis el cap de setmana amb candeletes, per retrobar-te amb aquells personatges que tantes bones estones t’han regalat. En resum, no té una experiència cultural prèvia que li atorgui un sentit diferent a l’acte de llegir, ni a l’acte de triar allò que esdevindrà la nostra pròxima gran experiència.
Llegir a partir de patrons, no és ben bé el mateix. Imaginem per un moment que anem a la Biblioteca Nacional, la institució que guarda la memòria escrita del país. Hom podria dir que només conserva llibres, però no, la cosa no queda aquí, sinó que també conserva una forma d’explicar la nostra història, la nostra essència. Si aquesta memòria col·lectiva, la filtrem, la resumim i la reinterpretem a partir de sistemes automàtics, no perdem informació, entesos, però potser sí que perdem matisos. Perquè la biblioteca no només acumula dades, sinó que permet seleccionar, contextualitzar i generar nous discursos a partir de l’experiència personal i col·lectiva.
Aquesta dimensió humana de la lectura es fa especialment visible per Sant Jordi, un dia, on els carrers s’omplen de llibres, però sobretot de petits gestos, on els lectors remenen paradetes, recomanen títols, dubten a l’hora de triar, encerten amb la lectura o potser fins i tot s’equivoquen. Perquè triar un llibre és un acte carregat d’intenció: no es tracta només de mirar quin llibre comprem, sinó d’anar una mica més enllà i analitzar perquè el triem i  a qui li regalarem. 
Per Sant Jordi llegir es converteix en una experiència col·lectiva, on les històries van passant de mà en mà i adquireixen nous significats. És un dia festiu, on celebrem que llegir no és un acte mecànic i robòtic, sinó que es tracta d’una pràctica cultural, emocional i molt social. Per més que hi doni voltes, no veig la capacitat dels algoritmes de passejar entre parades, fullejar llibres i deixar-se recomanar pels nostres llibreters. 
I tota aquesta tirallonga per dir que en un moment en què la tecnologia ens fa cada dia una mica més mandrosos, cal reivindicar la lectura com un acte de resistència, que ens convida a pensar i sentir de diferents maneres, i sobretot ens ajuda a fer-nos les històries ben nostres.